El joc de l’oca del terrorisme laboral

Recordeu el joc de l'oca? Per guanyar calia evitar no caure en una casella que era situada poques abans de la que feia 63. Si hi queies, havies de tornar a començar el joc. Vet aquí on som. Fins ara, els treballadors, conveni col.lectiu rere conveni col.lectiu, anaven millorant les condicions salarials i laborals. Els avenços es consolidaven i, així, el temps feia constatable l'esforç i el progrés de la classe treballadora. Ara, el que pretenen és que res sigui permanent, ens imposen viure en l'imaginari de la precarietat i la temença que qualsevol avenç és només transitori en pro del manteniment de la taxa de beneficis empresarials.
L'eina ha estat la Reforma Laboral del PP de l'any 2012, un veritable cop de destral a la negociació col.lectiva i als drets dels treballadors. Els calia afeblir la millor eina per avançar en drets i consolidar-los (els convenis col.lectius) per tal que els empresaris poguessin, no solament despenjar-se de les obligacions contretes, sinó també reduir salaris i introduir mecanismes de regressió de drets.
Els sectors més reaccionaris pretenien assolir un moment 0 per tornar a començar sota paràmetres distints. De fet, ja ho hem dit abastament: estan dissenyant com ha de ser el treballador “esclau” de la societat postcrisi. D'aqui l'afany del poder  d'imposar fórmules de negociació que tendeixen a l'aïllament i la solitud del treballadors davant del capìtal, i la conveniència de convertir l'empresa en l'unic marc de relació i conflicte dels treballadors amb el capital.
I no se n'amaguen: volen convenis col.lectius d'empresa negociats a la baixa mercès a les noves lleis (amb poca participació o nul.la de l'administració o judicial) i la imposició del calendari. Un any per negociar un nou conveni (el 7 juliol milers de convenis en el conjunt de l'Estat perdran vigència). O això o l'altra opció: assumir les condicions mínimes de l'Estatut dels Treballadors.