El gran perill de les religions a l’escola

Les religions a l’escola ens faran mal com a país! Les societats globalitzades, en què desgraciadament més aviat coexisteixen que no pas conviuen orígens culturals tan diversos i tantes religions, esdevindran un carame per a la reacció. Una gran oportunitat per al poder d'anar creant escenaris en què  sigui possible utilitzar les religions empeltades a les noves generacions per externalitzar la gestió del conflicte social. De fet, ja està passant en societats europees que crèiem més avançades!
Per això sorprèn que, a casa nostra, ens distreguin i alimentem  la polèmica arran de la incorporació curricular que els nens resin a classe de religió. Perquè el problema no rau en si es  resa  o no, sinó en el fet que s'imparteixi religió a l'escola. Hi ha qui vol interessadament donar per fet que ja no hi ha pas enrere, que les religions romandran presents a l’escola definitivament. Som, doncs, no només davant d’un problema des de l'òptica pedagògica (com es pot avaluar, un acte de fe?) sinó també sobretot, d’igualtat de drets (per què a l'escola s'imparteix amb diners públics l'ensenyament d'una (o més) religió i no d’ateisme?.
Els defensors de la religió a l'escola acostumen a ser els mateixos  que perverteixen   el debat, tot acusant d’antireligiosos als qui defensem una escola religions. Cap partit és antireligiós i els republicans tampoc no ho som. Tot al contrari, en tots els partits hi ha creients (en Junqueras no se n’està de dir-ho!) i no creients, com en la mateixa societat.  I com que  la democràcia es basa en el mutu respecte d’opinions i creences,  la laïcitat en l'esfera pública esdevé un espai de neutralitat democràtica basat en la llibertat de consciència i de trobada les creences i les no creences religioses
Com a republicans, defensem que les famílies tenen el dret de   els seus fills i filles en la fe que trobin adient, però haurem de considerar que això s'ha de fer des dels propis àmbits religiosos, sigui església, mesquita, sinagoga…, però no des de l'escola. Conceptualment, a més, cal considerar que els ensenyaments escolars s'han de basar en els coneixements científics i no en actes de fe, com ara és la creença religiosa.
Lluny de l’acceptació de les evidències científiques, el currículum escolar determinat per la Conferència Episcopal Espanyola (que és la que, en base als  Concordat fill del Franquisme amb l’Estat vaticà  decideix el currículum i el professorat de l’assignatura de religió) insisteix, per exemple, en una òptica creacionista clàssica sense afrontar les contradiccions amb la teoria de l’evolució de Darwin, teoria que l’alumnat haurà d’aprendre en d’altres assignatures. I és que la Conferència Episcopal fa gala d’una visió evidentment retrògrada, especialment si tenim presents els intents de l’Església actual de compatibilitzar creacionisme i darwinisme.
Malgrat aquesta consideració, insisteixo, no es tracta d’entrar en els continguts perquè considero que l’Església té tot el dret a transmetre i ensenyar els coneixements i valors que consideri adients, sigui resant o aprenent-se un catecisme. En aquest sentit, també cal valorar que hi ha una altra Església, de base, amb visions més progressistes que la Conferència Episcopal, que consideren que una altra Església és possible i treballen perquè així sigui.
En qualsevol cas, els republicans considerem que l’Estat s’ha de mantenir neutre respecte a totes les confessions i, especialment a l’escola i a les institucions públiques. Això sí, garantint de totes totes la llibertat religiosa!
En conseqüència, aspirem a una República Catalana laica. No fos cas que, malgrat parlar d’un país nou, caiguéssim en l’error de reproduir errors anteriors.
Compte!