Aquest matí, i sense voler, Rajoy ha desvetllat la punta de l’iceberg. Totes les amenaces que l’espanyolisme està destapant amb intensitat els darrers dies, i des de fa temps, són falses. Se sustenten sobre grans mentides i no tenen cap base real.
1. Perdreu la nacionalitat espanyola. De cap manera perquè la Constitució espanyola va blindar en un article que mai l’Estat no podria obligar a ningú a perdre la nacionalitat. I en cas d’adoptar una altra nacionalitat té tres anys per renovar l’espanyola.
2. Deixareu de ser europeus. Catalunya sempre ha estat europea i hi ha moltes maneres de ser-ho; vegi’s països que estan a Shengen o no, que estan a l’euro o no etc. Però en tot cas, com que no deixarem de ser espanyols si no volem, tampoc deixarem de ser europeus, en tant que ciutadans.
3. Però no estareu a les institucions europees. Pitjor que ara no estarem. No estem en cap d’elles i l’Estat que ens diu representar defensa interessos contraris als catalans, com saben els nostres pagesos, els nostres treballadors industrials o els nostres transportistes o del sector turístic. Dit això, la UE pot deixar gaire temps en les llimbs indefinits legals, a 7 milions de ciutadans plenament europeus, com s’ha vist abans? No.
4. Sortireu de l’euro. Mentre Espanya no ens reconegui, estem a Espanya i, per tant, homologats en tot, també en moneda. Si ens reconeix Espanya, el Govern independent de Catalunya decidirà lliurament que pot continuar dins de l’euro. Com ho va fer Andorra o algun país Balcànic.
5. Haureu de portar passaport per anar a veure els vostres familiars andalusos. Mentre no ens reconegui, Espanya no pot exigir passaports als seus ciutadans. Quan ens reconegui, Catalunya adoptarà la clàusula de lliure circulació per tots els europeus. Per part nostra, no hi haurà problema.
6. Se us tallaran les pensions. Les pensions ens les hem guanyat pagant bona part del nostre salari a l’Estat. Aquest té doncs un contracte legal i bilateral amb cadascun de nosaltres. Si per casualitat es negués a pagar acabaria a la presó per delinqüent. Per cert, un cop més mentre Espanya no ens reconegui, té tots els deures sencers amb nosaltres, també pagar les pensions. Quan ens reconegui, continuarà tenint un deute, però, a més, la recaptació catalana dels nostres treballadors, molt més alta que la mitjana estatal, ens permetrà pagar i apujar les pensions a tots els pensionistes.
7. Perdreu els comptes del banc. Els comptes dels bancs vam estar apunt de perdre’ls per la nefasta gestió del Banc d’Espanya que ara ens vol fer por. Un banc que va permetre els desnonaments amb hipoteques mal fetes i l’estafa de les preferents. Catalunya, amb el 19% del PIB, és massa rica per a què si hi ha algun banc que se’n va en vindrà un altre. De corralito potser en tindran a Espanya el dia que proclamem la independència, perquè perden de cop, una cinquena part de la seva riquesa en molts àmbits. Mentre nosaltres recuperem de cop prop del 10% del PIB. De moment l’únic que passa és que molts catalans estan canviant de banc i passen els comptes que tenien als bancs que actuen com a matons de barri, als bancs professionals que no es barregen en política.
8. Les empreses marxaran. El senyor de Pronovias que té més del 80 % del negoci fora, que treballa majoritàriament amb mà d’obra barata del Tercer món, que rep cada any abundoses subvencions per participar en la Bridal Week, és un mal exemple d’empresari. Com un Almirall del sector de les farmacèutiques que només s’han internacionalitzat quan se’ls va acabar el xollo del mercat captiu i regulat per l’estat de la sanitat pública. I el Bonet de Freixenet que ja al seu moment va plorar per un boicot del cava que a ell no l’afectava, perquè estava venent cava del Penedès amb etiquetes d’altres territoris i amb la seva versió amagava la davallada de vendes internacionals de la marca. Només són aquests els industrials amenaçadors. Tota la resta de grans multinacionals i de pimes estan amb el que digui el poble, com a demòcrates que són. I Catalunya lidera les regions europees que han rebut més inversió aquest darrer semestre i lidera de llarg el turisme i les exportacions espanyoles.
9. La casta i la llotja del Bernabéu amb gent de la CEOE, Telefònica, Endesa també amenacen. Que aquests que ja tenen la seves seus fora de Catalunya i que controlen un mercat oligopòlic que ens fa tenir la telefonia i l’energia més cares d’Europa tinguin la barra d’aixecar la veu, és ridícul. Molts ciutadans ja fa temps que estan emigrant cap a d’altres companyies que donen més bon servei i generen més llocs de treball a Catalunya.
10. Finalment, amenaces policials, jurídiques, militars i eclesiàstiques. Suspensió de l’autonomia, empresonament dels líders, paper de l’exèrcit i benedicció eclesial formen part de l’Espanya que es va fundar de la mà de la inquisició i de l’armada, fa 500 anys, tot i que del darrer episodi violent en fa 80 només. Ara, a dins d’Europa i l’OTAN, qualsevol violentació dels drets polítics i democràtics per més que estigui justificada per articles de la Cosntitució, escrits per l’estament militar; o per Tribunals polititzats com el TC, tindrà un ple rebuig internacional i ens donarà la raó. De fet, Margallo, l’únic ministre que s’ha atrevit a reconèixer diverses vegades que el problema també el tindrien ells, va qualificar la possible suspensió de l’autonomia, com a bomba atòmica. I vostès saben que en la guerra freda com la que han començat les elits oligàrquiques espanyoles, la bomba serveix d’amenaça, però no s’usa mai.
MOLT BONA NIT. FALTEN NOMÉS QUATRE DIES I M’AGRADARIA QUE AQUEST ARGUMENTS ELS SERVEIXIN PER A CONVÈNCER A QUI CALGUI. MOGUIN-SE, PER DIGNITAT!
