El gran cop de destral a la universalitat del sistema de salut. Alarma 1a.

Ahir, a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats, en els moments previs abans de procedir-se a votar la creació d’una subcomissió per a l’estudi de la sostenibilitat del sistema, vaig abandonar la sala en protesta per la manca de compromís del PP d’acceptar que el 17, dia que es convalidarà el nefast Reial Decret, d’acceptar almenys tramitar-lo com a llei.
El Reial Decret vulnera la Carta de NNUU, la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia del Principat (s’hi garanteix la universalitat del sistema), així com Tractats i Convenis Internacionals signats per l’Estat espanyol.
En cas que el PP acceptés tramitar el Reial Decret com a projecte de llei ens permetria presentar-hi esmenes, tenir més temps per fer arribar a la ciutadania la magnitud de la tragèdia i aspirar a amortir la intensitat de la patacada que representa, repeteixo, una acció governamental molt reaccionària, de piconadora, que comporta passar d’un sistema universal a un altre dissenyat, només, per a assegurats. Desgraciadament, el PSOE no ens va seguir en l’acte de força d’abandonament de la sala. En Llamazares, sí.
El dia 17 es debatrà la convalidació del Reial Decret. El govern espanyol pretén que en un matí tot quedi dat i beneït. La trascendència d’aquesta voluntat del govern espanyol és extraordinària. De fet, representa un pas enrere enorme pel que fa al sistema universal, basat en l’equitat i la cerca de l’execel.lència que hem anat construint en els darrers trenta anys i, sobretot, des de la Llei General de Sanitat de 1986.
Que quedi clar. El Reial Decret permetrà al sistema garantir l’assistència sanitària només a les persones que gaudeixin de la condició d’assegurat. I per ser-ne, s’haurà de demostrar que es treballa (per compte pròpia o aliena), que s’és pensionista, que es cobra alguna prestació (d’atur, per exemple) o que s’ha sol.licitat feina. I en queden exclosos de la condició d’assegurat els ciutadans majors de 26 que no hagin estat donats d’alta a la Seguretat Social. Per exemple, estudiants universitaris, joves que no han aconseguit la primera feina, discapacitats en grau inferior als 65%, professions liberals, persones que han fet feines irregulars.
També en  queden fora els estrangers arribats de països no comunitaris que no tinguin autorització de residència. Aquestes persones no podran rebre atenció primària ni especialitzada i només podran anar a urgències (quedaran absolutament col.lapsades), la qual cosa provocarà encara més distorsions iofec econòmic, intensificarà el dolor humà en clandestinitzar patologies que acceleraran la difusió i transmissió de malalties, dificultar la detectació de malalties cròniques, afavorir el mal control de malalties que exigiran més hospitalitzacions…
En definitiva, més despesa i, sobretot, més sofriment humà i una boni dosi de menysteniment cap als professionals, a qui s’obliga a haver de fer de policies.