Mentre seguim llegint relats des de tots els angles referents al que va passar ara fa un any i com es va coure, una literatura molt interessant de llegir per altra banda, l’actual Generalitat que els propis independentistes titllen a mode despectiu de ‘Govern efectiu’ o de ‘Govern que està de pas’, segueix desenvolupant accions que, malauradament se segueixen situant en el pla simbòlic. Almenys, ens referim en aquest cas al Fòrum Cívic Constituent, que no sembla a priori que hagi de tenir cap rellevància real perquè no té cap encàrrec concret com el que hauria de ser fer una Constitució.
Avui n’hem conegut els membres, i la llista no ha deixat a ningú indiferent: Lluís Llach com a president, acompanyat del nostre amic Antonio Baños, Carmina Castellví, Jordi Domingo, Dante Fachín, Jaume López, Àngels Martínez, Albert Noguera, Montserrat Palau, Miquel Puig, Marta Rovira (la sociòloga), Gabriel Serra i… Beatriz Talegón. Sense cap mena de dubte, el darrer nom ha estat el més qüestionat i el que ha fet veure a més gent que això no deixa de ser un entreteniment. Tanmateix, aquest fòrum que presidirà Llach ja ha aconseguit una cosa difícil de trobar darrerament: crear un punt de trobada estable entre tanta gent diversa com afins a Convergència, ERC, i exmembres de la CUP i dels Comuns. Potser Talegón desencaixa força, però potser la idea és que faci d’altaveu com va fer Rahola en el seu moment al Consell per a la Transició Nacional.
La jornada d’avui, a banda dels relats que corren per tots els diaris digitals sobre els Fets d’Octubre, dels quals demà es compleix l’aniversari de la República simbòlica, ens han deixat un titular destacat de Jordi Sànchez carregant contra Esquerra Republicana: “Em fa por que algú prioritzi acords bilaterals amb el PSOE amb l’excusa d’eixamplar la base”. L’expresident de l’ANC també llença un dard a la CUP i a alguns membres de JxC com ara els defensors de les postures més simbòliques com és el sector de Josep Costa, Albert Batet i Eduard Pujol: “La desobediència institucional no pot ser la norma d’actuació”. Demà en podrem saber més amb la resta de l’entrevista que en publicarà el Diari ARA. La ferida en el sí de l’independentisme segueix més oberta que mai un any després, i la tasca de recosir es preveu costeruda.
