El secretari d’Estat espanyol per a la Unió Europea, en Diego López Garrido, ha engegat una ronda de converses amb eurodiputats per convèncer-nos de la necessitat que aprovem l’Acord comercial entre la UE i el Marroc (pdf). La Comissió i el Consell de la UE han donat el vistiplau al text, i només cal que l’Eurocambra el ratifiqui perquè entri en vigor. Després d’una reunió de mitja hora amb en López Garrido, li vaig haver d’explicar que treballaria amb totes les meves forces perquè el Parlament tombés l’acord. I m’agradaria explicar per què aquest document és perjudicial tant pels pagesos catalans com pels marroquins.
1. En primer lloc i, naturalment, estic a favor del lliurecanvisme. Ara, perquè hi hagi un lliurecanvisme real cal que hi hagi simetria informativa (és a dir, que tots els agents que participen en el mercat disposin de la mateixa informació). Malauradament, però, aquest no és el cas del Marroc: mentre els productors marroquins tenen tota la informació sobre la transparent producció agrícola europea, els pagesos europeus saben ben poca cosa sobre les condicions socials de la producció agrícola marroquina (això, amb l’agreujant que molts dels camps d’explotació es troben en els territoris ocupats del Sàhara Occidental…).
2. No només no hi ha simetria informativa entre el Marroc i la UE, sinó que tampoc hi ha simetria en els drets socials (els salaris dels pagesos marroquins són ínfims, sense seguretat social, sense vacances, i un llarg etcètera).
3. Tampoc hi ha simetria en els drets ambientals. És a dir, l’acord comercial no exigeix que la producció agrícola marroquina segueixi criteris de sostenibilitat medioambiental com els que han de complir els productos europeus. I, per tant, no es té en compte si els camps es reguen amb reserves d’aigua limitada o si s’extreu aigua per sota del nivell del mar amb un risc evident de salinització, només per posar dos exemples que poden limitar enormement el desenvolupament econòmic del Marroc.
4. A més a més, l’acord comercial UE-Marroc no preveu el control de les malalties que transporten els aliments ni dels pesticides i insecticides que s’utilitzen en la producció (en definitiva, la traçabilitat), cosa que suposa un risc evident per a la salut dels ciutadans marroquins i europeus.
5. Finalment, cal afegir que el Govern espanyol no controla eficaçment els productes que entren per la frontera amb el Marroc, de manera que entren plagues i insectes com el cargol gegant (que té una closca d’un diàmetre de ni més ni menys 10 cm) o les erugues dels tomàquets. Així mateix, la manca de control fa que els productors marroquins superin les quotes permeses, amb l’agreujant que les multes previstes en molts casos surten a compte als productors, atès que estan mal calculades.
És per tot això que crec que l’acord comercial UE-Marroc és un mal pacte, perquè no es basa en el lliurecanvisme, sinó en la competència il·ligítima; perquè amenaça el desenvolupament econòmic del Marroc, i perquè suposa un perill per a la salut dels ciutadans. I perquè l’augment de la renda que l’acord generarà al Marroc anirà a parar en mans de grans empreses d’explotació agrícola, en molts casos occidentals, en comptes de millorar les condicions de vida dels marroquins (per comprovar com els augments de renda a voltes no beneficien els ciutadans, llegiu aquest article d’ahir a La Vanguardia).
Treballaré, doncs, perquè els meus companys eurodiputats votin en contra d’aquest acord comercial UE-Marroc, i per tal que se’n signi un d’autènticament lliurecanvista. I treballaré juntament amb Unió de Pagesos que, com a gran organització agrària catalana, lidera la reivindicació d’aquesta demanda.
