Tercer dia de protestes a Catalunya. Avui ens hem aixecat amb les notícies i les portades dels diaris parlant dels aldarulls d’anit a Barcelona. Crema de contenidors que han circulat per tot arreu esdevenint, com s’intuïa, el tema del dia. Des de l’independentisme institucional que comprava el relat de la ‘violència’ fins l’altre independentisme que brandava amb orgull les actuacions. Segurament entre una cosa i l’altra hi ha un terme mig. Però entre tot hi ha hagut en boca de tothom, un nom: Miquel Buch, el conseller d’Interior.
Aquest matí el president Torra ha convocat un gabinet d’emergència amb el vicepresident Aragonès, la portaveu Budó i el conseller d’Interior, Buch. Però abans d’això, cal indicar que avui han entrat en escena les Marxes per la Llibertat d’ANC i Òmnium. 5 columnes han sortit des de 5 punts de Catalunya per cobrir tres etapes de tres dies confluiran divendres a Barcelona, on hi haurà la Vaga General que s’ha convocat. Berga, Girona, Vic, Tàrrega i Tarragona han estat els cinc punts cardinals d’inici d’una mobilitzacions que han tallat totes les vies per on han passat, i s’han sumat a la resta de talls que han fet els estudiants en vaga. Avui Catalunya ha tornat a sorprendre per aquesta capacitat de mobilització tan espectacular en resposta a una sentència molt injusta. Costa de pensar que això hagués passat si tot el govern hagués marxat a l’exili, i s’observa com a encertat que hi hagi hagut qui s’hagi quedat aquí a sacrificar-se, mentre d’altres, amb les mans més lliures a l’exili poden anar articulant moviments com podria ser perfectament Tsunami Democràtic.
Tornem al Palau de la Generalitat. Estàvem en una reunió amb Torra, Aragonès, Budó i Buch, l’home de la setmana. Hi havia prevista una compareixença del conseller d’Interior, i moltes especulacions al voltant de discrepàncies entre diputats de JxC, que n’haurien exigit la dimissió. El PDECat, hauria exigit als seus diputats que defensessin un company. Al final tot el govern ha tancat files amb el conseller i els 17.000 Mossos, però la verbalització d’aquest compromís no l’ha feta el president Torra, ni tampoc el conseller Buch. A les pantalles de TV3 hem acabat veient a Pere Aragonès menjar-se un gripau com a govern i com a ERC. Què havia passat? Torra ha rebutjat comparèixer perquè ha decidit que ell estava “amb el poble”, i se n’ha anat a una de les columnes de l’ANC i Òmnium, on s’ha donat un bany de masses; i Buch ha endarrerit la seva compareixença matinal a les 17h de la tarda, quan finalment ha comparegut i ha fet una defensa del cos policial català, sense cap autocrítica. Ha sabut especialment greu aquesta desídia del president Torra, que ha preferit anar a rebre carícies de la gent, que quedar-se a Palau a fer de president que gestiona una situació ben complexa. Espanya es va carregar el lideratge del govern català, i des de Bèlgica es va triar un president que no té cap capacitat de liderar res, i ara s’està notant.
A la tarda, mentre seguíem les Marxes per la Llibertat, han començat les mobilitzacions pacifistes a Barcelona. Els CDR han reivindicat el seu honor amb les pallisses que varen rebre ahir, i també dilluns, i han muntat una performance a la Gran Via de Barcelona amb papers de vàter que han anat llençant a l’aire, com quan la gent acomiadava un vaixell. De Madrid ens ha arribat una mobilització a la Puerta del Sol de centenars de persones que volien mostrar la seva solidaritat amb Catalunya. Un acte digníssim que ha sorprès a tothom i on s’ha onejat una gran bandera republicana amb un llaço groc. Saben com ha acabat la cosa? Amb la irrupció d’un grup nombrós d’ultradreta buscant brega. Ha hagut d’intervenir la policia que al ser poca gent en conjunt ha separat els dos grups fàcilment.
Tothom estava pendent de què passaria després de la manifestació del paper de vàter de la Gran Via de Barcelona, mentre les Marxes per la Llibertat finalitzaven el jorn, però entremig, ha comparegut Pedro Sánchez, el president del govern espanyol en funcions, que durant el dia s’havia reunit amb Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias.
Sánchez ha comparegut uns minuts després de les nou del vespre i amb un to seriós, sobrat però tranquil, ha amenaçat molt sibil·linament el govern català. De fet, ha apel·lat directament a Torra perquè condemni la violència que ha considerat que es produeix per grups minoritaris sense pal·liatius, fent referència a la crema de contenidors de la nit. Certament, Sánchez ha distingit entre les protestes legítimes diürnes, i les de la nit, però no s’ha estalviat l’amenaça d’aplicar les mesures que calguin sense descartar cap, per restablir l’ordre constitucional amb “proporcionalitat”. Ja sabem quina és la proporcionalitat espanyola, així que ja veurem què respon el president català, si és que respon. De fet, Sánchez ha explicat que des de la setmana passada ha creat un comitè de seguiment de la situació catalana, per poder prendre les “millors decisions possibles”, on hi ha diversos ministeris implicats. I ha fet la llista i gairebé els ha anomenat tots. També ha dit que s’aniria trobant amb els principals líders dels partits espanyols, o sigui, PP, Cs i Ps. Amb l’únic amb el qui no s’ha volgut reunir, que és amb el primer amb el que s’hauria d’haver reunit és el Govern català. Des de Madrid segueixen mirant-nos per sobre de l’espatlla com si fóssim la colònia que es rebel·la, però com que les manifestacions no els esclaten als seus carrers, ja els va bé sembrar la zitzània entre nosaltres, amb provocacions policials per poder rebre la resposta que estan aconseguint a les nits, i que tant bé els va per construir el seu relat.
Just després d’aquesta compareixença, que prepara el terreny per una nova aplicació del 155 , o l’estat de setge, com els dèiem tres línies més amunt, la resposta al carrer ha estat repetir la les barricades d’ahir, amb un fet desagradable afegit: la crema de cotxes, la qual cosa ens ha començat a fer dubtar que es tracti d’independentistes normals. Fets absolutament condemnables.
El pitjor de tot però, ha estat l’incident que s’ha produït a Tarragona: un furgó dels Mossos d’Esquadra ha atropellat deliberadament una persona que ha quedat estesa a terra i ha hagut de ser intervinguda pel SEM.
Tot plegat ens fa pensar que la cosa acabarà sincerament malament.
