El Govern del PP menysté el poble, així com Espanya menysprea el Principat

 
 
            Els diferents governs que hi ha hagut a l’Estat espanyol durant el període democràtic han provocat un greu dèficit en les balances fiscals difícil de mantenir, a les comunitats autònomes del País Valencià, de Catalunya i de les Illes Balears, que ha arribat a aquesta Comunitat quasi al 15%. Quan en el país que comanda a la Unió Europea, Alemanya, es creu que aquests dèficits han d’oscil·lar entorn al 4% com a màxim. Però així com aquí, si som, com diu l’escriptor i periodista Antoni Serra, la Terra inexistent, és a dir, lloc on sembla que no hi ha persones, i si n’hi ha no protesten, només una minoria ho fa pel que considera un robatori, o més tècnicament un espoli i els respectius governs, quan es troben situats en el poder, fan com si sentissin ploure, és a dir, no en fan massa cas. És clar que els qui protesten, els qui no estan d’acord amb aquesta qüestió augmenten, però no amb la rapidesa que seria convenient; la deixadesa i la tranquil·litat del Govern davant aquests doblers que no tornen, es veu que contagien una gran part de la població, que està disposada a culpar altres aspectes davant les dificultats econòmiques que pateixen.
 
            Aquest no ha estat el cas dels habitants que viuen al Principat, que patint un dèficit en la balança fiscal al voltant del 9%, s’han anat conscienciant que eren maltractats o tractats despectivament per part de les autoritats del l’Estat, residents a Madrid o a altres parts d’Espanya, i a poc a poc, s’han anat desencisant, han anat entenent que el peix al cove no servia per a mantenir les aspiracions d’un poble treballador i emprenedor, s’han anat trobant desemparats i han pensat que aquest viatge, fet juntament amb una Espanya depredadora, era millor fer-lo tot sols, i així ha anat creixent un moviment independentista, que, davant tots els incrèduls, es va poder demostrar la seva existència, aquest 11 de setembre, quan més d’un milió i mig de persones es varen manifestar a Barcelona. Mai no s’havia vist que una cinquena part de la població sortís al carrer a demanar un estat a Europa, la independència, i que això ha fet modificar el pensament del seu govern, que està disposat a defensar aquest clam per la llibertat i ja vol preparar les infraestructures indispensables per a esser un estat. 
 
            Doncs aquí, a les Illes Balears, allà on el dèficit és sis punts percentuals superior que al Principat, el Govern actual, en lloc de defensar que el Govern de l’Estat retorni part dels doblers que se’n duen i no tornen, aquests que aquí necessitam, en lloc de fer aquesta reivindicació, es dedica a governar desmuntant el que s’havia anat fent durant trenta anys, desmuntant l’escola, menyspreant la llengua catalana i minimitzant la cultura del poble. Per això, sense planificació, ni programació, ni cap tipus de preparació, han fet que la gent pogués elegir llengua fins a 2n de primària per als seus infants i han armat un caos difícil de resoldre, ja que el 13% que ha elegit el castellà es troba distribuït aleatòriament dins les aules. A una n’hi ha un; a una altra, són cinc; i a la majoria, cap. A qualque aula concertada n’hi ha 18. Què han de fer els i les mestres dins aquestes aules? En aquest assumpte els deixen autonomia de centre. Que els treguin les castanyes del foc. Com si fos una cosa fàcil, el conseller d’Educació diu que es poden fer grups d’iniciació en funció de la primera llengua escollida, és a dir, un eufemisme de segregació. El PP autoritza la segregació a les aules, per mor de la llengua.
 
            Un altre apartat on fan molta feina és en el de l’eliminació del requisit per a accedir a la funció pública. Ja hi ha sis o set pobles que han decidit que mantindran el requisit per a accedir als llocs de feina de l’Ajuntament. Des del Govern no fan més amenaçar-los i advertir-los que han de complir la Llei, aquella llei que incompleixen quan els convé o quan els passa pels nassos. Directors generals i consellers en lloc de solucionar els problemes que tenim, es dediquen a perseguir ajuntaments que han cregut convenient que els seus treballadors sàpiguen català. El batle de Manacor, ciutat on han decidit que el català sigui requisit, diu que va ser testimoni de com Bauzá, el president de la Comunitat, va assegurar que els ajuntaments podrien fer el que volguessin. Quan deia això volia convèncer la seva gent perquè votassin la Llei. En canvi, la directora general de la Funció Pública diu que si els ajuntaments no fan el que els mana el Govern, que el desacord podria acabar als tribunals. És un menyspreu continu al poble mallorquí, al menorquí, a l’eivissenc, i al formenterer. És el mateix menyspreu que es nota aquests dies cap al Principat de Catalunya, però com a mínim a la Catalunya continental han iniciat el camí de la llibertat.