El Govern del PP contra el poble de les Illes Balears (1)

            Mai no havia existit cap govern autonòmic que hagués suscitat tantes controvèrsies, confrontacions i polèmiques com l’actual. Segurament tampoc no n’hi hagués hagut cap que hagués governat amb una tan àmplia majoria. El que ha ignorat el Govern del Sr. José Ramón Bauzá és que una vegada que governa ho ha de fer per a tots i no per a un grup, perquè no tots els seus votants estan d’acord amb totes les propostes que hi pogués haver en el seu programa, i tampoc no podrem parlar massa del programa quan ja han incomplert la part principal d’aquest que era que no pujarien els imposts. Si deixam, per tant, l’argument que moltes vegades usen sobre el fet que no fan més que complir el seu programa, podrem començar a comprovar si van governant o no per al poble.
 
            Parlaré de les mesures que han posat en marxa per desmuntar tot el que s’havia avançat durant més de trenta anys en qüestió de normalització lingüística, només perquè una petita part de la població ho ha demanat reiteradament i de manera egoista, sense tenir en compte els beneficis que produïa mantenir la situació tal i com s’havia establert amb molta feina i molta efectivitat per a mantenir la pau social. Les mesures que han produït més alarma social han estat els reiterats atacs contra la llengua, que unes vegades de manera directa i altres emprant la manya han fet servir per a, tot dient que volien fer les coses bé, cavar una fossa ben profunda per a anar-hi enterrant la llengua catalana d’una manera subliminar.
 
            Analitzem, doncs, les mesures que ha adoptat el PP a les institucions de govern i podrem jutjar la seva actuació:
 
–         A l’ensenyament s’ha duit endavant la “lliure elecció de llengua” al primer ensenyament a partir d’aquest curs 2012-2013. Són els sectors anticatalanistes els que han instigat aquesta mesura, i encara no queden satisfets, si només s’aplica aquesta a l’escola. La mesura és impossible de posar en pràctica, perquè hi ha problemes d’aula i de mestres, si s’han de desdoblar les aules o si s’ha de doblar el personal, quan fins ara s’han dedicat a retallar docents de l’ensenyament i no estan disposats a substituir les baixes si no són superiors a un mes. Dur aquesta aberració social a terme suposa que si quan els pares hagin de començar el curs poden triar, si al final només s’ha de comptar amb la mateixa aula que el curs anterior, això vol dir que hi haurà un grup de pares que hauran triat l’ensenyament en una llengua i els seus fills i filles hauran de fer els estudis en una altra, pel fet que la tria hagi estat majoritària. Això implicarà violentar el PEC (Projecte Educatiu de Centre) i el Projecte Lingüístic de cada escola. Això significarà deixar de banda l’autonomia del centre i seguirà essent una injustícia i una discriminació que no es respectin els drets individuals de tots els pares i mares, ja que hi haurà sol·licituds per a alumnes de més de cent llengües maternes diferents que no hauran pogut triar la seva llengua. En resum, un caramull de despropòsits que, si aconsegueix desdoblar les aules i multiplicar els mestres, suposarà provocar una desintegració social, ja que l’alumnat serà separat per qüestió de llengua. A més, va contra la política a tot l’àmbit estatal d’augmentar les ràtios d’alumnat en un 20% per aula. Un petit exemple: suposem una escola de primària que té una unitat per a cada curs. Si ara ha de tenir trenta alumnes a primer, i 15 pares trien català i 15 trien castellà, se suposa que necessiten un mestre més, una aula més, i reduir la ràtio en un 50%. En resum, un despropòsit rere l’altre, que demostra que són una colla d’ineptes. De totes maneres, el tret els ha sortit per la culata, perquè només un 12% ha sol·licitat que la llengua del primer ensenyament fos en castellà i cada escola mira de solucionar-ho com pot, perquè aquí sí que regalen autonomia de centre..
–        Estan preparant un model trilingüe o multilingüe. Ja hi ha una trentena de centres que fan de pla pilot. Si la seva boca és mesura, a l’hora de sortir als mitjans de comunicació, prometen o diuen que donaran la possibilitat que l’alumnat en acabar l’ESO domini quatre llengües. Quan això seria molt fàcil demanar-ho a les escoles i els dirien quines són les possibilitats d’aquest aprenentatge o els explicarien com s’aprèn una llengua. Per això, en època de restriccions, recordem que els membres del Govern es varen augmentar el sou quasi un 25% i també han augmentat el dels alts càrrecs. Seguint amb aquestes mesures malbaratadores, el president del Govern, el conseller d’Educació i una cort de sis o set persones més, juntament amb una càmera de televisió se’n varen anar a Suïssa a veure com s’ensenyaven les llengües. Ja tenim el farmacèutic dins les aules, que quan va tornar de les vacances no se’n va enrecordar del model suïs que no li convenia. No era necessari tan llarg viatge per haver sabut que a l’Estat suís s’inverteix  en educació quasi el triple que a l’Estat espanyol. Tanta despesa per a intentar convèncer el professorat d’aquí com si no sapigués res sobre l’ensenyament de llengües i tot amb la intenció de debilitar l’ensenyament de la llengua catalana. Que això és el que s’aconseguirà als centres que duen endavant aquesta experiència.
–        Han modificat la Llei de la Funció Pública per tal que el català no sigui requisit per a accedir a un lloc de feina a l’Administració i deixar-lo com a mèrit, segurament amb menys valor que un màster qualsevol. Aquesta decisió, que el Govern, passa a passa, ha duit endavant i que segurament es va votar al Parlament a mitjan juny, va topar amb una forta oposició per part dels altres grups polítics que formen el Parlament i per part de la societat civil (STEI-i, OCB, Jubilats per Mallorca, Plataformes per la Llengua, Joves per la Llengua, Professors i professores en català, etc.).
 
El poble de les Illes Balears se n’ha adonat que aquesta decisió de fer que la llengua catalana deixàs de ser necessària és un cop mortal a la llengua i s’ha disposat a lluitar fins a les darreres conseqüències, a més de sol·licitar ajuda i conscienciar la resta de Països Catalans de la necessitat d’unir les forces per a poder fer accions conjuntes, per a difondre a tot l’àmbit lingüístic i als àmbits internacionals aquesta decisió antidemocràtica del Govern del PP de destruir una llengua mil·lenària com la llengua catalana.
 
“Jubilats per Mallorca” ha organitzat una vaga de fam que ha durat 41 dies, i que l’han duita a terme Jaume Bonet (26 dies) i Tomeu Amengual (16 dies), un dia la varen fer junts. Varen exposar la seva salut i la seva vida amb l’ànim de fer veure la magnitud del desastre que el PP volia dur a terme, a veure si alguns dels seus parlamentaris tenien consciència i abandonaven la disciplina de partit per defensar la seva pròpia personalitat. Només un de sol va demostrar tenir consciència i va rompre la disciplina de vot. Ja l’han expulsat del partit.
 
Es va fer una gran manifestació per part del poble on varen acudir 50.000 persones que d’una manera totalment pacífica varen reivindicar el català i varen exigir al Govern que no modificàs l’aspecte del requisit per a accedir a la funció pública, modificació que implica canviar la Llei de Normalització Lingüística, que havien promès que no tocarien, i altres decrets, com aquell que mana als càrrecs del Govern de parlar en català, cosa que no han complit des que varen començar el seu mandat. Així han ensenyat el poble a no obeir les lleis.
 
Es varen presentar més de 12.000 al·legacions en contra del projecte de Llei de Funció Pública que no han tingut en compte, menyspreant una altra vegada el poble.
 
S’han organitzat protestes a tots els indrets on acuden les autoritats governamentals (a la plaça de Cort i a la plaça de la Porta Pintada de Palma,                                                                    a Felanitx, a Sa Pobla, a la UIB, a Sencelles, i a tots els indrets on van; mai des de la mort del dictador, el poble no s’havia alçat com fins ara, i mai tampoc no s’havia fet tan poc cas de les protestes i reivindicacions, tot amb una arrogància estúpida per mor dels vots rebuts.
 
Continua la campanya “Enllaçats per la llengua”, que ha consistit a posar llaços quadribarrats a les escoles i instituts. La conselleria va encarregar a les seves brigades, aquelles que no acudeixen a solucionar les avaries, perquè els despenjassin de les façanes, i això va aconseguir que molta gent se’l penjàs al jersei o l’utilitzàs com a referència de les diferents xarxes socials, igualment es va estendre la campanya a la resta de Països Catalans, per a la diada de Sant Jordi.
 
Després es va organitzar una altra campanya per part de les mateixes organitzacions i altres que se n’hi varen afegir que es va dir “Enllaçats per la paraula”, que implicava que cada setmana es llegia en un lloc determinat durant 24 hores seguides textos relacionats amb la llengua i els drets lingüístics. El dia que s’havia de votar la Llei en qüestió al Parlament, es va llegir durant un dia de la setmana anterior al costat del Parlament. També està en projecte i en estudi “una cadena indefinida de dejunis de 24 hores”, que consistiria que un grup de persones anirien fent dejunis d’un dia sencer, i quan el grup voluntari acabàs, tornarien a començar, on també s’hi convidaria persones famoses i conegudes, que duraria indefinidament o fins que el Govern restituís tot el mal que està fent. Aquesta proposta no s’ha duit a terme.
 
Durant els primers 14 dies del mes d’agost, Jubilats per Mallorca va posar en marxa l’acció CAMINS CONTRA MENTIDES, que, a més de denunciar totes les mentides que s’havien dit per a menystenir primer, i eliminar després la llengua catalana, també denunciava les mentides que deien per poder destruir el territori i eliminar els drets socials, lingüístics, econòmics i l’esquifit estat del benestar que havíem aconseguit. Durant els primers 14 dies d’agost es varen recórrer més de 200 quilòmetres, i més de 30 pobles des de Lluc fins a Manacor i varen tenir una notable acollida. Passat demà, 4 d’octubre, acaba el segon CAMÍ CONTRA MENTIDES, que va començar a Manacor i acabarà al monestir de la Real, amb el mateix objectiu i una bona acollida pels pobles de Llevant, del Migjorn, alguns del pla i una bona part de Palma. Més endavant es duran a terme el tercer i el quart CAMÍ CONTRA MENTIDES i així s’haurà completat el recorregut que no haurà deixat ni un sol poble de Mallorca on es denunciassin les mentides del Govern. Quan acabi aquesta llarga i difícil acció, en continuaran més. Al Principat de Catalunya fa 10 anys hi havia un 10% d’independentistes. Ara ja sobrepassen el 50%. Aquí podria passar el mateix. Un poble no es deixa enganar sempre.
 
Aquestes i moltes altres mesures s’estudien com a respostes del poble que no quedarà impassible davant aquest intent de genocidi.
 
En definitiva, el PP duu endavant una política dirigida per la FAES-Aznar, que té com a objectiu aconseguir que Espanya sigui una, gran i lliure com en els millors temps del dictador. Per això vol acabar amb el galaicoportuguès, amb l’euskera i amb el català. La persecució que sofreix la llengua pròpia al País Valencià i a les Illes Balears, també arribarà al Principat. És hora d’oposar resistència des de tots els indrets dels Països Catalans. És hora d’anar més units que mai. Al Principat ho han vist clar, per això han iniciat el camí de la majoria d’edat.     
 
(1) Aquest article va ser publicat a la revista Docència núm. 33, que edita USTEC-STEs, i ha estat adaptat i ampliat a l’actualitat.