Als governants, o als aspirants a legisladors, o als qui volen comandar a algun lloc públic els agrada dir que fan tot el que poden per crear llocs de treball i s’omplen la boca dient que facilitaran que hi pugui haver molts emprenedors, que rebran tota casta d’ajudes els que siguin autònoms, que els rebaixaran les quotes, etc. Tot és una altra gran MENTIDA. Són uns fills de sa mare, que l’únic que fan es conservar una legislació i unes regles burocràtiques per enfonsar quatre desgraciats que es varen creure una vuitena part de les mentides amb què els varen voler prendre el pèl.
El que he escrit fins ara és el resultat d’haver conegut una cabronada patida per un d’aquests emprenedors per part de la Seguretat Social. Aquesta ha estat la malifeta:
“L’emprenedor té poca feina, però paga la quota religiosament per fer les coses bé si li surt alguna possibilitat de treballar, que, de tant en tant, alguna tasca se li presenta. L’emprenedor viu al dia, quan pot viure-hi, no té ni un euro al banc, que és allà on té domiciliats els pagaments de la quota de la seguretat social i un aplaçament, perquè hi va haver un moment que no va poder pagar. Quan aquest autònom no té doblers els cerca, els demana en préstec o fa l’ullastre esbrancat per aconseguir-los, però sempre procura que si el mes té 30 dies, ingressar la quantitat que li correspon un dia abans, és a dir, el dia 29, i si el mes té 31 dies, ingressa els doblers corresponents a les quotes un dia abans, el dia 30.
Per tant, per pagar el mes de maig, va fer l’ingrés corresponent a la quota i a l’aplaçament, després d’aconseguir-lo amb un préstec, un dia abans, és a dir, el 30 de maig, que era dissabte. El dia 31 de maig era diumenge. El dilluns, a mitjan matí, va veure que el banc no li havia pagat la quota i va pensar que ho faria més tard. El dimarts tampoc no va haver pagat, i s’hi va posar en contacte; un empleat li va dir que els rebuts s’havien presentat a cobrament el dia 29 i que la màquina els havia retornat, que anàs a la Seguretat Social a pagar. El dia 3, dimecres, es va presentar a pagar i quina no seria la seva sorpresa quan va veure que li cobraven més de 52 euros de recàrrec, sense possibilitats de presentar cap recurs.”
Si això no és una cabronada, que es presentin els qui han ordenat que això es faci així i que ho expliquin. Quan diuen que fan tot el que poden per ajudar els emprenedors, que expliquin que els volen explotar, i que quan s’ofeguin, en lloc de donar-los la mà, els posaran una roda de molí damunt el cap per acabar-los d’enfonsar. Quina justificació té aquest fet? Quin legislador o governant pot explicar que una persona que deposita els doblers d’un rebut un dia abans del seu venciment, encara que no sigui dia hàbil, i que acut amb rapidesa, la major rapidesa possible a pagar, que l’hagin de penalitzar amb 52 euros i escaig de recàrrec, quan els doblers per pagar ja els havia hagut d’aconseguit en préstec. On és la justícia? Qui són els culpables? Els que posen la mà al calaix? Qui pot afirmar seriosament que això que ha passat no és una cabronada? Una cabronada tolerada o facilitada pel govern de torn.
