Estem sense rumb, i anem donant pals de cec, fins que no recuperem les idees i la iniciativa, i això torni a agafar embranzida. Aquesta és la situació actual. En aquest context, avui es presenta el Consell per la República, una llum d'esperança de caràcter privat que intentarà fer de lobby independentista. La iniciativa, com ja ha qualificat la CUP, no deixa de ser simbòlica, per bé que, pel que s'ha explicat avui, posarà tota la seva voluntat a utilitzar les figures dels dirigents a l'exili per fer propaganda independentista a l'exterior. I això ja de per sí és genial, perquè tot suma, però l'acció real que es pugui arribar a desenvolupar, es reduirà a promoure allò de les iniciatives ciutadanes europees, una via que ja fa anys que l'activisme català havia explorat sense cap èxit.
La CUP, excepte Poble Lliure, no dóna suport explícit, però tampoc s'hi posiciona en contra. Ho considera simbòlic, i creu que qui ha de fer coses és el Govern a Catalunya. I no els falta raó. Però què? Ningú ho sap respondre. Esquerra Republicana hi dona suport de manera oficial, però sense massa entusiasme, potser també conscient que es tracta d'un altre gest, però que com dèiem abans, tot suma, i no hem de deixar de fer coses. De moment, el Consell té 40.000 inscrits, però tot just avui arrenca oficialment. Els seus promotors s'han proposat un objectiu d'un milió d'inscripcions. Potser amb aquest capital humà es podran activar altres tipus de mecanismes, com ara un cens digital. Carles Puigdemont, Quim Torra i el Govern a l'exili més el vicepresident Aragonès i Elisenda Paluzie i gent d'Òmnium també han assistit. Puigdemont ha demanat unitat, i Torra ha arriscat demanant emprendre la via eslovena, sense reflexionar massa bé sobre què implica això exactament o, si més no, les diferències entre la situació d'aquesta república i la nostra. Bàsicament, la base allà estava ampliada fins a un 95% de la població. Aquí som al 47%, i a molts ja els sembla més que suficient.
Mentrestant, a Catalunya, els CDR han mantingut la tensió a l'AP7 al sud, a l'altura de l'Ampolla tallant la carretera en els dos sentits durant tot el dia fins entrada la matinada. Mentrestant, es va coent una gran mobilització pel dia 21 de desembre, quan Pedro Sánchez ha de liderar un consell de ministres a Catalunya. Sobre el tall a l'AP7, al capvespre semblava que la mobilització es tornaria indefinida, però la freda nit ha arribat i la gent no ha pogut aguantar més. “Només ha estat un escalfament”, han declarat els membres del CDR. La veritat és que cal més capacitat de resistència, però també trobar el moment adequat per fer-ho i, sobretot, l'objectiu comú. I aleshores anar a per totes. Potser aleshores tindrem alguna oportunitat de guanyar-nos res.
