La Gaeltacht és la zona de la República d’Irlanda on el gaèlic continua essent llengua d’ús habitual. Almenys oficialment. Situada a l’extrem occidental de l’illa, aquesta àrea ha estat redefinida diverses vegades per anar-la reduint. Tot i els esforços dels diferents governs de Dublin per promoure la llengua pròpia, fer-hi inversions i dotar d’ajudes, el gaèlic agonitza també a la Gaeltacht.
Segons el darrer cens fins a 1.300.000 persones podien parlar el gaèlic. Però les xifres reals de parlants habituals es redueixen a 90.000 pel que fa a l’ús diari. A la Gaeltacht hi viuen uns 25.000 locutors. En el moment de la independència d’Irlanda n’éren déu vegades més. És cert que el nivell de persones amb coneixements del gaèlic s’ha incrementat força. Fins i tot a Dublin hi ha nuclis que l’utilitzen de forma diària, però la Gaeltacht és el cor de la llengua. És l’única zona on el seu ús és habitual i forma part de la comunitat.
Un estudi recollit per Connacht Tribune assegura que aquesta comunitat és cada vegada més petita. De fet li dóna déu anys de vida. Dels 155 nuclis de població de la Gaeltacht oficial només a 21 dues terceres parts de les persones parlen gaèlic de forma diària, la majoria concentrades a l’entorn de Galway a la zona de Chois Fharraige. Aquesta zona pot ser la tomba de la llengua o bé el bressol del seu renaixement. Depèn de si es fa una acció contundent per part del govern, i la pròpia voluntat de la població.
