El projecte del proper Museu de la Pau de Montjuïc ha comportat la desaparició del Museu Militar, inaugurat el 1963. Ens agradi o no la ciutat de Barcelona ha estat protagonista de fets bèl·lics. Des de l’època de l’antiga Confederació Catalano-aragonesa passant per la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, els bombardeigs del General Espartero fins la Guerra Civil Barcelona ha estat escenari de conflictes bel·licistes. Totes les grans ciutats europees, i Barcelona n’és una d’elles, tenen el seu museu militar. Explicar als ciutadans i nou vinguts la història de la ciutat és quelcom enriquidor, però si ometem la seva vessant bèl·lica estem oferim un relat històric d’esbiaixat. És com explicar un conte sense donar a conèixer un dels principals protagonistes.
El Museu Militar, del qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer en el temps que vaig fer-hi guàrdies del servei militar – servei que vaig haver de fer obligació-, té una de les col·leccions d’armes de foc catalanes dels segles XVI-XVII més importants del món. Aquesta important col·lecció se n’anirà a orris, doncs quedarà mig partida en diversos museus i magatzems. Sóc conscient que l’actual concepció museística no era la més apropiada, però no per això menys important el material exposat. Personalment crec que el més important era actualitzar el Museu Militar tot posant-lo al dia, però sense perdre el seu sentit expositiu. Un Museu Militar on el fil narratiu sigui la història militar vista des d’una concepció actual i dins dels corrents historicistes de les universitats del present. Amagar la història bèl·lica de la nostra ciutat és deixar als futurs ciutadans orfes del seu passat.
El desig per un món més pacífic on els valors de la pau i solidaritat en siguin el pal de paller no ens ha de fer oblidar que venim d’un passat on la humanitat va cometre errors que en el futur cal corregir. Fer desaparèixer el Museu Militar de Montjuïc ens duu cap a l’amnèsia col·lectiva. Com a ciutadà de Barcelona, com a pacifista i com a historiador em sento trist del pas donat en fals. Barcelona no es mereixia una pèrdua d’aquest tipus. La història bèl·lica de Barcelona és la història que ens ha tocat viure i no la podem pas amagar.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
