En vigílies, ja, de Nadal, continua el bucle. Pedro Sánchez torna a instar al diàleg, com si fos l’objectiu final, en lloc que aquest diàleg arribi a negociació, i que aquesta doni un fruit. Ell insisteix que s’ha d’arribar a una solució que generi consens a Catalunya. Però és clar, el referèndum (el que més gent compraria) està fora de l’equació. Des de dins i fora de la presó, els dirigents independentistes continuen insistint que és l’única via. I d’aquí a 8 dies, ja haurà passat un altre any. De fet avui es compleixen nou mesos d’ençà que Bassa, Rull, Turull, Romeva i Forcadell tornaven a la garjola. És possible que el desè mes ja els agafi asseguts al banc dels acusats al Suprem, en el judici del segle a Espanya, sense exagerar. Tothom s’hi juga moltíssim. El futur d’un i l’altre país es jugarà en un tribunal i no en una taula de diàleg -encara que Sánchez ho digui ara-. Així ho ha volgut Espanya.