Ara i aquí, a Catalunya, hauríem de procurar no fer massa ostentació i despesa supèrflua en aquestes festes de Nadal i Any Nou. A casa nostra ho estem passant molt malament : molta gent, incloses gran part de les classes mitjanes i menestrals, ja no poden seguir . Ens cal l'autonomia de Portugal i un pla de xoc econòmic per fer front a una situació d'emergència social molt excepcional que, massa vegades, s’intenta amagar amb una retòrica manipuladora, buida de contingut, segons la qual ja hem superat la crisi : això és totalment fals. Cal tenir present que, a dia d’avui, els efectes de la crisi econòmica estructural són més greus que fa un any: els desnonaments, la precarietat laboral, les desigualtats socials, la impunitat dels poderosos i la pobresa severa estan augmentant de forma galopant. Els darrers informes de Càrites són esfereïdors .
Patim una situació radicalment complicada (social i nacionalment parlant). Ens cal una “sotragada”, una proposta integral que doni esperança i solucions reals als problemes de la intersecció de la qüestió nacional i la qüestió social. No podem seguir especulant. Cal rescatar Catalunya i la seva gent, i deixar de fer el panxacontent. Per altra banda, és urgent, és vital que ens desempalleguem d’un gran càncer, anomenat franquisme del segle XXI, el qual és la causa d’una situació d'ofegament –econòmic, polític i social- total, la qual cosa podria provocar la destrucció absoluta de la cohesió social i l’anorreament de la nostra llengua pròpia; és a dir, l’anihilament de la nostra estimada nació catalana. Ja no podem perdre més temps : encara som a temps de reaccionar i sortir de l’atzucac .
