Un mal dia que acaba de la pitjor manera: un membre del cos de voluntaris forestals ADF ha mort en un accident de cotxe quan es dirigia a apagar un incendi a l’Arboç (N340). Catalunya cremaria cada estiu en focs titànics si no fos per la magnífica i soferta tasca que fan aquests protectors. El nostre més sentit condol per a la seva família, amics i companys de feina.
Dit això, avui ha esclatat un altre incendi important a l’interior de les files independentistes justament el dia que fa 9 mesos que Oriol Junqueras i Quim Forn són a la presó. Una cinquantena de membres dels CDR han entrat a la seu nacional d’Esquerra Republicana amb intenció d’okupar-la, i al veure’s frustrats, s’han quedat al pati, han empaperat el vidre de la façana i han proferit diverses pintades amb graffitti a la paret amb el lema de la mobilització “Desobeïu o dimitiu”. La reacció dels republicans ha estat de condemna i d’avís: nosaltres no som l’enemic, us esteu equivocant. La situació ha estat molt tensa i incòmode i, com era de preveure, les xarxes han bullit amb intensitat. Paradoxalment, enmig del batibull ha sortit el baròmetre d’estiu del CIS, que ha donat l’enèsima enquesta guanyada a ERC (victòria al Congrés dels Diputats, per davant d'En Comú Podem) que, malgrat la percepció que ens donen les xarxes, sembla que està creixent en expectativa de vot en molts municipis, segons diversos sondejos locals.
Més cap a la tarda, els manifestants, tal i com havien promès, s’han dirigit cap a la seu de la CUP que els han rebut amb un ‘CDR friendly’. De fet, hom coincideix en encasellar els comitès en l'òrbita cupaire; molts dels lemes que hem vist avui són comuns. Els anticapitalistes han entomat la ‘crítica’ amb un “ens fem nostra la protesta”, i així la quadratura del cercle s’ha completat. Finalment, els CDR s’han desplaçat cap a la seu del PDECat i, com si fos el conte dels tres porquets, aquests, que havien vist el que havia passat al matí, ja havien procurat tenir la seu blindada amb Mossos. Així que només han hagut d’aguantar durant una estona la cridòria de la gent contra el conseller d’Interior, la policia, etcètera, un fet al que segurament –tot sigui dit- ja deuen estar acostumats.
Tret de la CUP i d'alguns sectors puigdemontistes, l’acció d’avui, que pretenia “avisar” els partits independentistes que cal fer la República ja, no s’ha vist amb masses bons ulls. Foc amic que en podríem dir. Era necessària aquesta mobilització? A qui afavoreix? Bé probablement a ningú, potser només a José María Aznar que en el seu dia va dir que abans els catalans es dividirien que Espanya es trencaria. El cert és que, una vegada més el catalanisme cau en lluites interines entre diversos moviments que defensen la llibertat per diverses vies. Només cal observar com devem ser l’únic país que no content amb tenir una bandera que, diferenciada de l’oficial, representi l’anhel independentista (l’estelada), en fa una altra (l’estelada vermella) perquè no reconeix la primera.
A nosaltres ens sap greu això que hem viscut avui, perquè mostra una feblesa molt gran: anar a okupar les seus dels partits independentistes perquè no hi ha prou capacitat d'okupar les seus oficials del govern espanyol a Catalunya, o les principals infraestructures del país, que son les que hauríem d’anar a defensar entre tots davant d’una DUI real i una més que possible intervenció militar espanyola. D’altra banda, aquesta mena de performances, com hem repetit diverses vegades, no haurien de ser pròpies d’un CDR, de qui entenem que s’espera un tipus d’acció més nocturna i anònima, en plan 'comando', com quan es van organitzar els espectaculars talls de carreteres del 8 de novembre. La tasca d’un ‘comando’ ha de ser puntual, concreta, focalitzada en l’adversari i eficient, no manifestacions que podria haver fet tranquil·lament Arran a cara descoberta i que es debaten en grups de telegram amb molta gent que es pensa que està en una ANC 2, o detonadors de dinamita a twitter.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
