La darrera vegada que vàrem sentir parlar Jordi Turull va ser el dia que va fer el discurs d'investidura com a candidat a president de la Generalitat. Va ser un dels dies més grisos de la seva vida: havia estat un mes a la presó, i l'havien citat per anar a declarar el dia següent, amb el convenciment per part de tothom que reingressaria a presó, com va passar finalment. Aquell dia no el vàrem reconèixer al faristol. Parlava amb por, molt caut, i amb un vocabulari poc atrevit que semblava que demanava “per favor, no em torneu a tancar”. La CUP no ho va comprar, i al cap de poques hores, Turull tornava a ingressar a presó, amb Forcadell, Bassa, Romeva, Rull…
Avui, l'hem tornat a veure ja des de la primera filera del banc dels acusats. Només obrir la boca, Turull ja ha acusat l'Estat. L'expresident de JxSí s'ha mostrat molt desafiant i en tot l'interrogatori de més de tres hores amb el Fiscal, l'ha destrossat literalment. Se l'ha menjat amb patates. Allà on podia veure's més acorralat, ha decidit dir que no sabia de què li parlaven, ni ho coneixia i au. Per més insistència del Fiscal a tergiversar, i després l'embolic sideral de l'Advocada de l'Estat, Seoane, no hi ha hagut manera d'esquerar el mur del flagell del Parlament de Catalunya. Turull, en el cos a cos és pràcticament invencible, com ha demostrat sobradament durant tants anys d'activitat parlamentària, i avui hem tornat a gaudir de les argumentacions d'un dels pesos pesants de la política catalana, un tità en tota regla.
Va d'això, tenir tota una colla de Déus polítics asseguts en un banc que no els pertoca perdent el temps en respondre tuits, escoltant com no saben ni pronunciar-los els noms, i enfontent-se de veure com s'inventen documentació que no existeix. Els presos tenen la capacitat de rebatre fins la més mínima coma acusatòria, perquè són uns veterans expeirmentats sense un pèl de tonto. No hi ha delicte, ni violència ni rebel·lió, i l'acusació guanyarà simplement perquè té el poder, i res més. Els presos polítics ho saben i el que estan fent és un desplegament de recursos dialèctics i una exhibició monumental que ridiculitza una vegada rere l'altra una acusació completament desborada. Oh, quin gran sacrifici pel país, el nostre desig és que la gent ho pugui saber apreciar.
“Organitzar un referèndum es va despenalitzar i el govern de l’Estat ha incomplert 25 sentències del TC, com cedir el 0,7% d'ajut al desenvolupament a la Generalitat. Si ets independentista no pots incomplir res, però ser constitucionalista és un xollo perquè et permet desobeir la Constitució quan vulguis. Jo per una interlocutòria que no té cap retret penal porto un any a la presó, i després diran que no ens persegueixen per les nostres idees”. Turull ha aixecat l'ànim de la gent en cargolar un discurs com aquest en tota la cara d'un tribunal que l'ha hagut de tallar quan ha cregut que opinava políticament més que respondr les presguntes.
“Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada, tenen criteri, el moviment independentista va de baix a dalt, i després hi ha partits i entitats que recullen aquest sentiment”. Jordi Turull ha defensat el dret a l'autodeterminació i l'acció com a governant de manera perfecta. Tots recorden que el referèndum està despenalitzat i, per tant, no hi ha accions il·legals. La pobra advocada de l'Estat, a la qual només li han quedat les engrunes de l'interrogatori, després del fiscal, ha començat molt nerviosa, amb una introducció molt enrevessada que ha estat sancionada per Marchena: “me estoy perdiendo”.
I després de Turull, l'altre plat fort del dia, Raül Romeva, que ha seguit la línia Junqueras, de respondre només al seu advocat. Hi havia gent que dubtava que Romeva pogués estar a l'altura, però com no podia estar a l'altura, i més després d'un any preparant-se a la presó? Romeva ha començat definint-se com un pres polític, i a casa hem rigut molt quan el seu advocat, Andreu Van den Eynde, el mateix que de Junqueras, li ha fet descriure el seu inacababe currículum. Tot eren màsters i feines relacionades amb la pau, la cultura de la pau, el diàleg i més pau. Pobres, com pot Espanya acusar de rebel·líó una persona més pacifista que la cançó d'Imagine de John Lennon?
“Vaig baixar del vaixell del federalisme i el 2010 vaig pujar al de la República Catalana”. El qui va ser número 1 de Junts pel Sí, ha defensat que el procés comença el 2010 amb la sentència de l'Estatut, i no el 2012. FIns aquell moment ell havia estat federalista però autodetemrinista, cosa que ICV va deixar caure, i per això ell va marxar a l'òrbita d'ERC. “No hi ha cap tractat internacional que prohibeixi l'exercici del dret a l'autodeterminació, tampoc ho fa la Constitució espanyola”. Romeva s'ha defensat amb vehemència, i la seva intervenció ha fet tremolar també els fonaments de la cambra.
Els presos polítics guanyen per golejada. El nivell que estan exhibint, com si fos un partit de futbol antològic, està tan per sobre de la gent que ocupa les cadires al tribunal o a les acusacions, que infon una dosi de força per seguir lluitant-ho, com feia temps que no sentíem. A l'alt tribunal estan acostumats a jutjar casos de polítics corruptes i històries que no requereixen un nivell intel·lectual gaire elevat. No és el mateix haver-se de defensar o acusar a algú de corrupció política o econòmica, que acusar una sèrie de genis per les seves idees. De veritat pretenen sortir airosos d'un debat d'idees? d'ideologies, amb gent culta, preparada i amb molta experiència? De veritat?
Parlàvem de la marxa de Romeva d'ICV a ERC. L'altra notícia del dia que els volem destacar és l'anunci que ha fet Nació Digital que Elisenda Alamany podria abandonar els Comuns demà mateix, després d'haver estat bandejada des del primer dia per les forces d'Ada Colau i tot el món iniciativero, que estira cap al forat negre del règim del 78. Per què aquest anunci ara? Pot ser que, amb l'anunci de les generals hagi rebut una oferta d'Oriol Junqueras? Què convé més per poder ser més, que marxi del Parlament, o que mantingui l'acta i esgarrapi el percentatge de vot proporcional? I encara molt més important, si marxa, marxarà sola com Fachín o Domènech, o s'endurà gent? Potser demà comencem a sortir de dubtes.
