És ben sabut que les Illes Balears tenen un dèficit fiscal elevadíssim. D’altra banda, com el Principat o el País Valencià… Però el que no és tan conegut és que les Illes Balears no poden rebre ajuts comunitaris de la política regional per insularitat, perquè es troben a menys de 150 km de la península, el límit que la Comissió Europea fixa per poder optar als ajuts. D’aquesta manera, les illes Canàries, per exemple, reben cada any uns 500 milions d’euros de la política regional comunitària, mentre que les Illes Balears, cap ni un. Com que és evident que els territoris insulars com les Illes Balears tenen unes dificultats especials, la Unió Europea va organitzar al final d’abril una cimera titulada ‘El reconeixement de la insularitat en la política regional europea’. D’aquesta cimera en van sortir unes propostes de millora per al tractament dels territoris insulars (pdf) que, bàsicament, admeten la necessitat d’augmentar els ajuts a les illes.
Per tal d’afegir una mica de pressió des del Parlament, he demanat a la Comissió Europea, a través d’una pregunta parlamentària, si tenia previst suprimir el mínim de 150 km de distància de la península per poder rebre ajuts comunitaris. Tot plegat, perquè la Comissió canviï els criteris per al repartiment dels fons europeus entre el 2013 i el 2020.
Cal tenir en compte que les Illes Balears, a més del factor de la insularitat, també han de fer front a la degradació de l’ecosistema causada per la urbanització massiva, i a una forta especialització econòmica que les fan bastant vulnerables. Així mateix, també tenen el fenomen de la doble insularitat de Menorca i les Pitiüses, que incrementen els costos en un 20%. I és clar, a tot això, cal afegir-hi els efectes del dèficil fiscal amb l’Estat espanyol…
