El dret d’autodeterminació és legal

        
            Els governants del PP i la seva factoria ideològica FAES no fan res més que fer circular documents en què volen demostrar que no existeix el dret d’autodeterminació, perquè no es troba a la Constitució espanyola de 1978. Com que per a ells la definició de conceptes relacionats amb Espanya són dogmes inamovibles, pensen que Espanya és una unitat de destí dins l’univers, que és indissoluble, inamovible, incanviable, immodificable, per tant, no els cap dins el cap, que l’Estat espanyol pugui ser un conjunt de pobles, i que, en qualsevol moment, algun d’aquests pobles, del qual s’apoderaren, després d’eliminar-li els furs, ara fa tres-cents anys, pot elegir emancipar-se o determinar-se lliurement, és a dir, autodeterminar-se.
           
            Molts governants espanyols són tan antidemòcrates que no poden consentir que cada poble elegeixi el seu futur, que les persones que el formen tenguin dret a decidir. Prediquen una vegada i una altra que la Llei no ho permet, que les lleis espanyoles ho prohibeixen. Com si les lleis estiguessin per damunt dels pobles. Són les lleis les que estan al servei del poble i no el poble al servei de les lleis. No volen saber que quan existeix una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble, preval aquesta. I que quan es pretén i es vol que les lleis determinin la voluntat dels ciutadans, i no a l’inrevés, és que ens trobam en una dictadura i no en una democràcia.
          
            Si l’Estat espanyol és democràtic ha de complir amb els tractats i pactes que ha signat en l’àmbit mundial. A la Carta de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) hi ocupa un lloc privilegiat el dret a l’autodeterminació. Igualment en els dos pactes internacionals de Drets Humans de 1966 (Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics). També s’hi han dedicat nombroses declaracions i resolucions de les Nacions Unides. Al principi de la Carta s’hi enuncien els propòsits i es marca un dels principals objectius: fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i en el de la lliure determinació dels pobles. També a l’article 55, la Carta recorda aquest objectiu, quan afirma que l’ONU promourà el desenvolupament econòmic i social, la cooperació internacional i el respecte universal dels drets humans, amb el propòsit de crear les condicions d’estabilitat i benestar necessaris per a les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de l’autodeterminació dels pobles.
           
            L’article 1.1 dels dos pactes citats coincideix en la seva redacció i diu el següent: “Tots els pobles tenen el dret de la lliure determinació. A partir d’aquest  dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen igualment el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”
           
            És veritat que el dret d’autodeterminació, principalment es refereix a territoris colonitzats, però també parla de nacions o pobles que tenen el seu territori en un Estat determinat que discrimina els seus habitants per raó de llengua, d’imposts, de cultura, o per qualsevol altre valor universal. També és possible que tracti aquest poble com si fos una colònia. En aquest cas, aquests pobles sempre que visquin en un estat democràtic tendran dret a decidir el seu futur.
           
            Per tant, aquesta és la qüestió: si l’Estat espanyol és democràtic, qualsevol dels pobles que el formen podrà exercir el seu dret a l’autodeterminació, cas dels principatins que volen exercir el seu dret a decidir, el 9 de novembre de 2014. Si l’Estat els ho impedís quedaria clar que es viu en una dictadura, i això hauria de ser conegut per la UE (Unió Europea) i per l’ONU (Organització de les Nacions Unides).