El doctor Joan Carretero ha acabat el seu periple de precampanya per terres gironines, on ha continuat exposant infatigablement el seu diagnòstic per acabar d’una vegada amb la letal plaga de polls catalana. I és que no és veritat, tal com corre la brama, que el doctor pretengui trepitjar ulls de poll: el seu objectiu és eliminar els polls directament. En general, els assistents a les seves conferències han expressat la seva inquietud per les espècies parasitàries ja conegudes, tals com els individus CiU, PSC, la bactèria verda IC o el paranormal virus PP. Per això, a l’hora de trobar possibles solucions, li han proposat un còctel medicinal a base de SI. El doctor, però, amb una barreja d’estupefacció i diplomàcia, ha intentat fer-los entendre que d’entrada seria interessant, i sobretot prudent, no confondre el remei amb la malaltia, cosa que ha deixat indiferents els autors de la curiosa proposta coctelera, més que res perquè si a aquestes altures de la pel·lícula encara no han entès res, res no fa pensar que ara hagin d’entendre res. Res de res.
Per què l’organisme Reagrupament no s’ha avingut a conviure amb el poll SI? Malgrat que en la pregunta ja hi ha la resposta, el doctor, amb paciència infinita no s’ha cansat de repetir que amb els polls no s’hi conviu, se’ls combat, però que, concretament, amb el poll SI no cal preocupar-se gaire, atès que caduca a final d’aquest mes de novembre, quan ja haurà donat pel sac tot el que haurà pogut. Mentrestant, per anar tirant, el conferenciant no ha receptat als pacients cap medicina, ni tan sols Carreterina, sinó paciència i vida seriosa, a base de treball honest i reducció d’ingesta d’alcohol, ja que el poll SI provoca marejos neuronals a les seves víctimes i ara només els faltaria el JB per acabar d’adobar-los el garbuix mental. Tanmateix, per tranquil·litzar un sector de la població, el doctor Carretero ha assegurat que l’individu SI només afecta les persones amb edat mental inferior als tres anys d’edat. La notícia, com és natural, ha provocat un sospir d’alleujament entre els assistents majors de tres anys, que val a dir que eren la majoria dels presents a les conferències del doctor. En aquest punt, el cronista ha observat que el doctor Carretero estrafeia la cara, talment com si es mossegués dolorosament la llengua.
A tall anecdòtic, el cronista destaca que en una de les conferències del doctor, quan un assistent curiosament el va acusar de ser més conegut el “doctor SI” (?) que ell, el doctor Carretero, prou educat, li va recordar que un poll no és un metge, i que les malalties sempre són més populars que els científics anònims que les combaten. I tot per no haver de dir a l’imbècil que quan sortís de casa faria bé de no fer-ho sense el xumet, que sempre evita la temptació d’obrir la boca. Admirable.
