El dilema d’anar a votar

                       El dilema d’anar a votar
Com cada quatre anys , des de que la relativa democràcia s’instaurà  a l’estat espanyol, a conveniència de determinats sectors dels diferents col·lectius poderosos, emanats del franquisme, estem a un mes del propers comicis  municipals , que tots els partits politics , ja fa dies , que treballen per constituir les seves llistes amb els millors i abnegats súbdits , encapçalant els grups que els ciutadans hauran d’escollir per l’administració municipal , durant quatre anys mes, si tot va normal.
Davant la gran corrupció que a emergit dels diferents grups politics , i de les diferents institucions i empreses que s’alimenten dels pressupostos de l’estat , que es diner de tots els ciutadans , hom creu que la tasca d’escollir el millor, s’ha complicat, perquè  els que encara gaudeixen de la confiança d’honestedat ,  pequen d’afany de poder , perquè dintre de la mateixa ideologia , hi ha diferents criteris a l’hora de plantejar com governar i administrar un país o una Nació , que fins ara el capitalisme , l’amiguisme i els interessos particulars , han portat la veu cantant, que son els que sempre han obtingut la majoria de vots , a l’hora dels comicis generals, i que son influents als municipals.
 Com que el sistema de votacions al Congres dels Diputats i al Parlament de Catalunya , es fet a mida del que governa , difícilment podrem aconseguir ser governats amb justícia i amb vocació de país, tant per Espanya com per Catalunya, i això no s’aconseguirà , fins que el vot en blanc sigui computable ,i tingui dret a ocupar els escons que corresponguin, i que el dret de vot no sigui hipotecat per la disciplina de partit .
Faig aquesta reflexió , perquè el PSC, i en concret el Sr. Montilla no va tenir la valentia de fer valer els vots catalans al Congres dels Diputats , quan era primordial i de sentit comú trencar la disciplina per defensar Catalunya, de les mentides i de la espoliació que el govern Central te sotmès a tots els catalans, i ara ens tenen agafats pels co––-.si CIU no sap treure profit  de la emergència del PSOE.
No vull PP; el PSC a estafat als socis de govern, que varen comercialitzar amb el meu vot, en contra de la meva voluntat; CIU no m’ofereix el futur que m’oferia estant a la oposició ; ERC ja no se de qui em puc fiar amb tants caps tants barrets, i nous fantasmes incorporats ; i dels partits restants no vull que es torni a comercialitzar  amb el meu vot ; així que crec que estic encertat, si el meu vot l’exerceixo en blanc, perquè no estic compromès amb ningú.
Màrius Viella