La campanya de les europees ja és al seu tram final. Els partits polítics exprimeixen els seus missatges i les seves darreres estratègies per intentar captar el major nombre de votants d’unes eleccions que s’ensumen caracteritzades per una alta l’alta abstenció. Aquests comicis hauran servit per provar la xarxa i la seva efectivitat política. Hauran estat una mena de prova pilot de futures estratègies comunicatives per afrontar amb garanties les properes autonòmiques, municipals i generals.
Tant Convergència i Unió, com Esquerra, els Socialistes, Iniciativa i els Populars han fet ús de totes les eines al seu abast. Tothom té twitter, facebook, blocs, webs etc… Però, han estat capaços els candidats d’establir una comunicació efectiva a través d’aquest instruments 2.0? Han sabut escoltar i compartir abans de llençar qualsevol missatge? Han tingut en compte a les persones, han parlat directament de tu a tu a través de la xarxa amb els internautes? O senzillament, s’han limitat ha explicar allò que ells consideraven molt interessant?
Els polítics catalans i espanyols hauran d’espavilar-se per entendre les noves regles comunicatives de les 2.0 perquè sinó les seves accions poden ser contraproduents. Les normes han canviat. La comunicació ara és compartir experiències i actituds de tu a tu. Els líders hauran de saber el què els internautes els deixaran ser a la xarxa. I els polítics s’hauran de despullar i mostrar com a persones per poder establir diàlegs sincers amb els seus possibles votants.
