Avui torna a ser el ‘Día de la Raza’, el ‘Día de la Hispanidad’, aquella ‘Fiesta Nacional’ d’Espanya, en la qual, com ja saben, es celebra un dels pitjors genocidis comesos per la Corona de Castella, l’antiga Espanya. També ho saben. El rei, la reina, la cabra, la legión, els presidents, ministres, jutges… tot l’establishment, vaja. I tot just abans de la gran desfilada, del festival de la supèrbia i la caspa, quan tots els focus interessats posaven l’antena… hem vist el truc que els organitzadors de la desfilada ens tenien preparats, per demostrar la grandesa i la capacitat de l’exèrcit espanyol.
Del cel ha aparegut, com un àngel, un paracaigudista brandant una bandera espanyola enorme (com si fos una avioneta amb pancarta d’aquelles que apareixen a les platges a l’estiu), caient amb un paracaigudes també tintat d’espanyolitat. Imaginem que volia aterrar al bell mig de la calçada i entregar la bandera, o alguna cosa semblant. I de cop, a punt d’aterrar, PAM! S’estampa contra un fanal. Ja està, la Fiesta Nacional s’havia acabat. Tant li feia si encara no havia començat, els avions, la legión, la cabra… ja està: el paracaigudista i el ridícul estratosfèric ho ha aclaparat tot. Fin de la fiesta del genocidio d’aquest any.
A Catalunya, novament moltes dificultats pels feixistes que es congreguen a Montjuic. 150 a molt estirar. A Plaça Catalunya, els unionistes que de vegades també veiem brandar el pollastre negre, poc més de 10.000 o 20.000. OK Diario n’ha vist 500.000. Ja convindran amb nosaltres que a OK Diario mai hi ha guipat massa bé. Mentrestant, seguim a l’espera de la sentència. Sembla que efectivament hi haurà sedició i malversació, però no coneixem la distribució de penes. Ens ensumem que la cosa va per aquí també perquè Marchena s’ha nostrat molt molest perquè s’hagi produït una filtració. Sinònim que hi ha alguna cosa certa aquí.
Sobre la resposta a la sentència, tot obert. Observem dues actituds: la que sembla que emprèn ‘Tsunami Democràtic’, que planteja mobilitzacions desestabilitzats a comptagotes (amb el boom d’aquesta setmana), i sostingudes en el temps, sempre des de la no-violència; i l’altra, que coneixem de sempre, la dels ‘tenim pressa’, que ara encarna una bona majoria a les xarxes socials. D’aquesta segona, cal reconèixer clarament que tot allò que predica, efectivament ens ho mereixem de totes totes.
Les hòsties de l’1 d’Octubre, sobretot, s’ho valen. Com també el sacrifici dels dirigents a la presó. Ara bé, falla, com ha passat sempre, el com ho fem. Quantes Constitucions Catalanes hem escrit durant els darrers trenta anys? Quants carnets, passaports i DNI catalans hem fet durant aquest període? Quantes vegades tanta gent s’ha cregut que despenjant la bandera del balcó de la Generalitat, ja estaria? I el mateix per la DUI. Implementem, i tant, però amb quina força? I així pregunta rere pregunta. La bandera ja caurà sola quan assolim l’objectiu, i la Constitució s’escriurà sola, i els Mossos se’n fartaran d’imprimir DNIs, però primer cal que les dues versions s’asseguin, es reconeguin, parlin, i arribin a un punt mig, realista, raonable, i comencin a treballar amb un objectiu comú, i comencin a caminar, sense cronòmetres, ni declaracions absurdes que hem 300.000 vegades al Parlament. I anar-hi i tornar-hi a anar.
