Fa uns dies la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural denunciaven diversos casos de discriminació lingüística en l’àmbit laboral. Es tractava, especialment, de casos en què l’empresa discriminava els seus treballadors i treballadores per l’ús de la llengua catalana, com va succeir amb una treballadora d’una empresa concessionària d’assessorament esportiu al Prat de Llobregat i amb una altra de Media Markt al centre comercial La Maquinista.
Certament, són unes fets i unes actituds lamentables i hem de felicitar aquestes entitats a l’hora de denunciar-ho, exigir mesures i recordar la normativa existent al respecte, que prohibeix de totes totes situacions com aquestes. I és que en el món laboral, lamentablement, la qüestió de la llengua deixa molt de desitjar. Ens trobem molt sovint que hi ha empreses que, tot i complir la llei de cara al client o consumidor, l’ús de la llengua pròpia del país no és el mateix a nivell intern.
Mentre a la façana s’actua d’una manera, no passa el mateix de portes endins, en què el dia a dia dels treballadors i treballadores es desenvolupa en un entorn absolutament castellanitzat, ja sigui en circulars internes, en taulells, en la relació entre les persones, etc. Cal, doncs, que tant l’Administració com les organitzacions sindicals vetllem per a que la negociació col.lectiva inclogui també la responsabilitat lingüística. Perquè dins les empreses hi ha persones, i aquestes no poden perdre els seus drets quan hi entren.
