Un diputat del PP, amb qui comparteixo una excel•lent relació personal, m’afirma que no té cap dubte que la consulta del 9-N no se celebrarà. De fet, fa uns mesos em repetia que no arribaríem al punt on ja som, que no hi hauria data ni pregunta i, val a dir, m’ha reconegut en les darreres hores que l’ha sorprès l’èxit de la V. En l’imaginari de la militància del PP havia arrelat el convenciment que s’havia trobat en l’affaire Pujol la clau de volta per desmobilitzar la ciutadana catalana. Li responc que la llunyania (no és català) no l’ajuda a entendre gaire bé la magnitud de la voluntat de transformació que es viu a Catalunya.
I costa d’entendre que no ho hagin copsat. En tot cas, és cert que l’estatu quo espanyol, ancorat en l’immobilisme i en l’oposició a permetre una consulta refrendària a la manera britànica, ha optat per esperar que la ciutadania catalana plegui veles, convençuts que el dia 9 de novembre a les 9 del matí els col•legis electorals no obriran les portes. PP i PSOE retroalimenten llur escastellament en la coincidència i el compromís recíproc d’actuar conjuntament en tot el que calgui per impedir-ho, certament.
Tanmateix, l’encarcarament de Rajoy i Sánchez només els ha permès el disseny d’un escenari molt, molt fràgil. Perquè és evident que després de mesos i mesos d’acumular forces, la ciutadania catalana ha assumit de com és d’imprescindible fer un pas endavant definitiu per garantir la viabilitat econòmica del país i la sostenibilitat d’un model social que permeti la redistribució de la riquesa a través d’un nou estat social i del benestar. En definitiva, que ja no s’hi valen titubeigs ni passes enrere. D’això, se’n diu guanyar la batalla ideològica.
A pesar de totes les amenaces i demagògies desplegades pels mitjans de comunicació espanyols, malgrat l’ús pervers de l’aparell estatal i de les clavegueres del sistema per fer descarrilar el procés, la sola autoestima que genera la mobilització de centenars de milers de persones sense cap mena d’aldarull ni violència ja denota la victòria ideològica, palesada en l’associació mental que s’estableix entre dret a decidir i democràcia.
D’aquí que el republicanisme només contempli una opció: que el Govern de la Generalitat, per mandat del Parlament, organitzi la consulta amb el convenciment que la ciutadania no avalarà cap a altra opció. En el rovell de l’ou del món desenvolupat, en la Europa de les llibertats, avui dia no es pot admetre que la voluntat de votar se sotmeti als interessos polítics i econòmics de qui nega la democràcia a través d’un Tribunal Constitucional, corromput en les seves funcions en actuar al mandat dels dos grans partits polítics espanyols.
Logísticament, el govern afirma que ho té tot preparat per al dia 9. Jurídicament, també, en la mesura que el Parlament haurà fet els deures amb l’aprovació de la Llei de Consultes (fins i tot amb el vot favorable del PSC). En conseqüència, tan sols resta la voluntat política, que, tal vegada si algú en dubtava, l’hem garantida arran de l’èxit mobilitzador de la Diada.
Estem convençuts que, justament perquè el clam ha estat extraordinari, ni al President ni als dirigents polítics de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP no els tremolarà el pols. A ells, els caldrà, certament, intel•ligència per tal d’actuar de manera immaculada quant als procediments perquè és com continuarem guanyant-nos el respecte de les democràcies que ens observen. I se’ls requerirà honestedat a l’hora de gestionar la voluntat i l’anhel de milions de persones que viuen un moment històric que pertany als presents i també a les generacions precedents que mai no defalliren en la catalanitat. I, finalment, se’ls exigirà coratge per actuar en conseqüència.
Al sistema polític espanyol, altrament, també caldrà qüestionar-los què estan disposats a fer per impedir físicament que puguem votar cívicament i pacífica. Prou que saben que la fotografia del President Mas, la de l’Oriol Junqueras, la de Joan Herrera, la de David Fernàndez i la de milers i milers de persones anant a votar i que els ho impedeixin, és també una altra manera de guanyar.
(article que avui diumenge publico a El Mundo)
