El deute públic espanyol al primer trimestre del 2013 és del 88,2% del PIB, el tercer major increment de l'eurozona, segons les darreres dades publicades per Eurostat. En 18 messos el govern central l'ha augmentat el mateix que l'anterior govern en 8 anys: 20 punts., i diuen que, encara sense certificar definitavament, el segon trimestre ja s'arriba al 90%… i les previsions son que a l'any vinent ja sigui del 100% del PIB. I això desprès de les retallades més besties en l'Estat del Benestar, que han deixat greument tocada la Sanitat, la Dependència, l'Ensenyament, les Pensions… de la pujada dels impostos… I desprès de permetre socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis a les entitats financeres, amb tota impunitat, enfonsant encara més les classes baixes i en greu prejuici de les mitjanes.
Cada subhasta de bons i lletres del Tresor surt el Ministre d'Economia i presumeix de haver-ho “col·locat” tot… amagant, clar, que a cada subhasta l'Estat queda més i més empenyat, i de l'Estat -per això sí- en som responsables cadascún dels que hi habitem.
Les dades, però, ves quin consol, encara ens col·loquen ben lluny de Grècia (160,5%), Itàlia (130,3%), Portugal (127,2%), Irlanda (125,1%), encara que ens haurien de dir ben clarament que representen que cada contribuent de l'Estat deu 20.000 €, a més del que cadascú hagi pogut anar acumulant particular o familiarment. Un deute s'ha d'anar tornant amb el que cadascú pot ingressar i l'altre deute l'anirà tornant mitjançant nous impostos i noves retallades en els serveis més bàsics, així de clar.
Des del govern central volen vendre que anem millorant… Si ???. I, si fos així, a canvi de què ?. En un any i mig s'ha passat de 5 milions d'aturats (22,8%) a més de 6 milions (27%) i s'ha implantat una reforma laboral que, diu el govern central que ens farà sortir molt millor i més competitius, però el cert és que, de moment, ha abaratit els acomiadaments, ha propiciat la baixada de salaris, ha trencat tot el sistema de ralacions laborals suat pels nostres pares fulminant els drets laborals i socials aconseguits, etc., etc.
Pot ser si que hi ha sectors que van millorant, però seran els que ningú no pot ni veure ni notar. El nivell de beneficis dels sectors financers ha crescut en aquest periode, cosa que, tot i incomprensiblement ja és normal, camina paralel·lament amb l'empobriment de l'immensa majoria… Aquella que depén d'un sou, d'una pensió, o d'uns ajuts sempre insuficients. Com es podrà afrontar el deute ?.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
