El desgovern, la crispació i la mentida posen en perill la convivència

 
            Assistim diàriament a mostres de descontent social a causa d’una mala actuació de les persones que haurien de gestionar des de dalt la pau i la convivència social. Una gestió que no satisfà molts de ciutadans i uns quants d’aquests ho manifesten públicament, acudint als llocs on han de comparèixer els governants que amb la seva actuació es dediquen, volent o sense voler, a provocar la crispació. Si la persona que més prepotència demostra a l’hora de fer actuacions que no es comprenen gaire és el president, doncs la gent acudeix allà on va aquesta persona per a demostrar el seu descontentament. Entre la provocació que pot existir, la protecció desmesurada i la manera d’assegurar que aquesta persona pugui arribar al lloc on va, que massa vegades ha estat a locals del partit que representa, però amb cotxe oficial, hi ha alguna acció que pot considerar-se violenta, tant per part de les forces que l’intenten protegir com per part de les que volen que li arribi la seva protesta. Rebuig tota casta de violència de part dels manifestants, de les forces de seguretat, o de les persones implicades, però també rebuig que a l’hora de definir les persones que defensen els seus drets se les titlli de feixistes.
 
            Quan el president de qualsevol partit que no està en el poder visita la seu d’una delegació de qualsevol poble de l’illa, hi va amb altres càrrecs o afiliats del partit i amb el seu cotxe particular. Què passa amb el president del Partit Popular que acut a les seus del seu partit de cada poble mallorquí, amb cotxe oficial i amb una cinquantena de policies o guàrdies civils, quan li correspondria anar-hi amb el seu vehicle particular i amb escorta, si en necessita? Per què l’esperen com si fos el diable un grup de persones, que en representen moltíssimes més que no hi acudeixen per moltes circumstàncies? No està empegueït d’haver organitzat aquests espectacles denigrants a tots els pobles de Mallorca? Per què continua desafiant el poble amb la seva actuació, amb la seva arrogància i una exacerbada prepotència?
 
            Una trentena d’estudiants universitaris es desplacen a la conselleria d’Educació per manifestar la seva protesta. Aquests estudiants intenten entrar i entren al despatx del conseller, cosa que no haurien d’haver fet, i la cap de gabinet intenta impedir-ho, cosa que tampoc no hauria d’haver fet mai. Si aquesta senyora considerava que s’estava fent alguna cosa que anava contra la Llei, havia d’haver-ho denunciat per telèfon a les autoritats competents, però no intentar impedir-ho, provocant i desenvolupant accions violentes com la de pegar una closcada a un dels estudiants en qüestió. Com és possible que el conseller, dies després, i per a defensar-la digui que la seva actuació va ser modèlica? Quina educació pretén que s’imparteixi a les escoles? La de la cap de gabinet? Com és possible que escampin als quatre vents que va ser agredida, quan va ser ella la que va agredir, encara que fos per defensar-se, cosa que no havia d’haver fet mai? Sap quins haurien de ser els seus consells, senyor Conseller? Que no hauria d’haver intervingut, posant-se davant d’aquell grup de persones, com també hauria d’aconsellar que qualsevol professor no s’interposi davant un alumne quan amb una mostra de disconformitat abandona la classe.
 
            Per què no escoltau els estudiants, per què no escoltau els manifestants, per què no vos posau a reflexionar sobre les múltiples equivocacions que teniu, per què voleu acabar amb la pau social, per què voleu fer desaparèixer la llengua d’aquest país, per què creau tanta crispació, per què no estau disposats a rectificar en res, per què no voleu escoltar el poble, per què voleu acabar amb la bona convivència que existia durant tant de temps, per què retallau el sou o el congelau a moltíssima gent i vos pujau el vostre, per què col·locau els vostres familiars en llocs on no tenen ni idea de la funció que han de dur a terme, per què heu fet de la mentida i del nepotisme la vostra manera de viure.
 
            Quan hi ha hagut aldarulls provocats pel poble contra càrrecs d’altres partits polítics heu acusat les persones que ostentaven el càrrec d’haver-los provocat i quan sou vosaltres qui els provocau, aquests aldarulls, dieu que és culpa dels feixistes.