Que ningú s’enganyi pas! El mal no és que un fanàtic escrigui al seu twitter “catalans de merda, no us mereixeu res”. El que preocupa és que ho faci un individu que ocupava un càrrec públic (pagat també pels catalans) i que assumia, òbviament, obligacions representatives envers tot el territori estatal.
Sigui com sigui, costa de creure que l’individu en qüestió treballés de debò per a la ‘Marca España’, més aviat sembla que hagi esmerçat esforços en donar un generós cop de mà a la causa sobiranista, un més dels que darrerament ens dóna un rival poc espavilat.
Perquè, de fet, quin Estat civilitzat no s’avergonyiria, en un moment en què necessita aliats, de presentar-se davant la comunitat internacional com un país poc democràtic, gens transparent, corrupte fins al moll de l’os i que tracta una nacionalitat del seu territori amb absolut menyspreu?
Compte! La qüestió de la catalanofòbia comença a assemblar-se, perillosament, al sentiment que va aconseguir quallar a l’Alemanya dels primers anys de la dècada de 1930 envers els jueus, alimentat pel discurs del partit nazi. L’odi a una nació, amb passaport propi o sense, és idènticament recriminable a l’odi a una ètnia.
Tan greu és l’ofensa? Tan insultant és que tinguem una llengua, una cultura i un tarannà propis, diferenciats de la llengua, la cultura i el tarannà espanyol? I el tenim, d’això no en queda cap mena de dubte. Sorprendria molt dels nostres representants piulades del tipus “espanyols de merda, no us mereixeu els nostres diners”. I si un d'ells gosés fer-ho no dubto que la reacció de la societat catalana i de tots els grups parlamentaris estaria a l’alçada.
La ‘Marca España’ necessita urgentment un assessor d’imatge competent. Però això no és cosa nostra. Més aviat, ja ens està bé…
