El darrer judici polític de l’era Bauzá

Aquest 15 de setembre els ha arribat l’hora d’encarar-se a un judici penal, als quatre joves detenguts a Bunyola el 28 de maig de 2012 per la guàrdia civil, per un suposat delicte de desobediència greu a l’autoritat. Com si fossin criminals, l’acusació fiscal demana per a cada un d’ells 1 any de presó (en Matas només va ser condemnat a 9 mesos per un vertader delicte de tràfic d’influències, en què va jugar amb tots els nostres diners), amb l’únic fonament de les afirmacions d’un tinent guardiaciviler que, simplement, va dir mentides, com demostraran els testimonis, persones que hi eren, que participaven a la manifestació pacífica i festera, sense molestar ningú.
Aquest judici és el darrer cop de coa de l’època fatídica de Bauzá, d’aquesta època miserable que hem hagut de suportar durant 4 anys a les Balears, en què els franquistes pperos varen voler-nos fer reviure els anys negres i repressius de la dictadura. Ja l’hem passada, a aquesta època, però no n’hem superat encara les conseqüències: empobriment i servitud de la part més dèbil de la societat, marginalització de la comunitat catalanoparlant, endeutament incancel·lable de les institucions, desesperança… Només ha tengut una conseqüència positiva, l’era Bauzá: ha provocat el moviment de cohesió social, i de rebuig de la repressió, més gran de la nostra història moderna. Els habitants de les Illes han vist tan a prop el retorn de la foscor feixista que s’han espolsat aqueix personatge ignominiós de la manera més brillant possible.
Aquest judici no s’hauria d’haver fet mai. La seva simple celebració ja és un escarni a la justícia, perquè només la simple suposició que haver estat present en aquella manifestació de Bunyola és un delicte, és un insult al concepte que la gent té de justícia. Ara, aquest 15 de setembre, toca al jutge corresponent, qui sigui, de demostrar que la pressió política dels inductors del cas no pesa més que els fets en si mateixos, uns fets innocus que a qualsevol país vertaderament democràtic haurien acabat de manera semblant a com varen començar: amb la gent empipada circulant ara en direcció contrària, cap a casa seva, decebuda per no haver pogut expressar a l’indigne president el seu malestar per com governava. I això hauria estat tot. Però no va ser així i les amenaces d’en Rodríguez, aleshores delegat del govern espanyol, que a la pròxima manifestació contra en Bauzá hi hauria represàlies, es varen complir, i aquests quatre joves varen ser triats com a caps de turc per a espantar els hipotètics futurs protestadors.
Gràcies, de part dels encausats i de les seves famílies, a tots els qui ens heu mostrat el vostre suport durant aquests 3 anys i busques en què el judici ha covat. Ara el malson s’acaba, i encara tenim una mínima esperança que la justícia serà realment justa i els acusats seran absolts. I agraïm especialment el suport de l’Ajuntament de Bunyola, expressat al ple del dia 10 passat. És l’única institució oficial que s’ha manifestat demanant l’absolució dels encausats; pareix que a les altres institucions renovades amb majoria d’esquerres no els procupa gens, aquest judici que denigra més els qui l’han promogut que els qui l’han de sofrir.
Qui vulgui manifestar la seva solidaritat amb els encausats el mateix dia del judici ho pot fer davant els jutjats de Via Alemanya de Palma. S’ha obtengut el permís de la Delegació del Govern per a fer-hi una concentració de suport el matí a partir de les 9; per tant, no hi haurà aplicació de la llei mordassa. Gràcies ja per endavant a tots els qui hi sereu, molts o pocs.
I esperem que sigui la darrera vegada per sempre que ens hàgim de trobar amb un cas semblant.