El cul de sac i les TIC

Després d’un any compartint experiències amb diversos polítics, juntament amb els meus estudiants de Periodisme Polític de la UVic, l’amic Toni Strubell m’ha convidat a presentar una de les ponències de l’Escola d’Estiu de SI que s’ha celebrat aquest cap de setmana a la Molina. De fet, a nivell personal ha estat una experiència interessant perquè he pogut compartir taula amb el Jaume Fortuny, vocal de relacions internacionals del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Graduats en Telecomunicacions de Catalunya, entitat que des del 4 d’octubre de 2010 està totalment independitzada del col·legi espanyol.
 
A vegades, quan s’ha parlat de telecomunicacions s’ha donat massa rellevància a les infraestructures oblidant els continguts. I, aquest diumenge he pogut copsar, a través de les explicacions del company Fortuny, que la voluntat del col·legi català és avançar en sentit contrari, la de treballar per un projecte integral de millora de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al Principat, tant des de l’àmbit tècnic com potenciant el desenvolupament del mercat dels continguts. Ara que la crisi ha fet redissenyar gran quantitat de negocis, les indústries intensives en TIC són claus pel futur del país, des de la informàtica, l’electrònica o les noves empreses generadores de continguts digitals i mòbils, que ja han tingut alguns bons fruits a nivell internacional.
 
La Catalunya del segle XXI no ha de ser una comunitat autònoma sotmesa a la voluntat de multinacionals del sector o, sobretot, a empreses històricament de filosofia centralista que contribueixin a la musculatura de la Messeta sense pensar amb els veïns. Ans al contrari, quan Catalunya reclama un operador neutre, polítiques per tenir unes PIME’s intensives en TIC o que el nou Consejo Español de Medios Audiovisuales (CEMA) s’integri dins de la CMT a Barcelona, sense prendre protagonisme a la feina que ha fet el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) aquests últims anys, és perquè no podem quedar-nos de braços creuats davant d’un dels reptes claus per avançar cap a un estat de, cada dia, més sobirania; és a dir, la necessitat de tenir un teixit tecnològic potent, cada vegada més autònom i que generi riquesa que repercuteixi en el desenvolupament del territori.
 
Ara que es discuteixen els nous pressupostos, la Generalitat no pot obviar les polítiques tecnològiques i de foment de la Societat del Coneixement, terme que resumeix a la perfecció aquesta integració del mercat d’infraestructures i el de continguts audiovisuals com a un dels puntals bàsics de la societat actual. Ha de tenir-les en un lloc prioritari pel que fa al desenvolupament de l’agenda social del país perquè d’una bona planificació de les xarxes tecnològiques en deriva un enfortiment de les xarxes humanes, la cohesió d’una societat que ha de sortir d’aquest cul de sac confiant amb els seus propis recursos, l’enginy de les seves empreses i no venent-se l’ànim al diable a la primera multinacional que vingui sense voluntat d’integrar-se a un teixit industrial i tecnològic que ben cuidat pot tenir moltes possibilitats.