EL COTÓ NO ENGANYA

La prova del cotó. El mètode per a saber si és de veritat. L’eslògan, ho recorden? D’això, anirà el Procés. D’autenticitat. L’estat mourà el constitucional, les lleis i les sentències. Tot en orris, si cal! Aleshores es veurà: el Procés tindrà la principalíssima prova de força. El “tour de force” de la validació. I l’evidència de saber si el Procés és de veritat.
 
El Procés va entrar al Parlament. Era un repte que convenia i tothom n’estava, a l’espera: Milers als 11 de setembre, milions al 9N ’14  i, per últim, les Institucions. Fins aquí, l’autonomia. Ara però, ve el litigi. Les lleis de Madrid i els seus gendarmes contra la Generalitat i la gent.
 
Els motors s’encenen ara mateix. Ja han començat. I continuaran roncant el 16 de desembre, davant el Tribunal Superior de Justícia, amb la citació de Carme Forcadell. I rugiran amb la llei de la Transitorietat Jurídica. Finalment, el Referèndum. I vés a saber, entremig, pot ploure a bots i barrals. No senyor. Ara, no és temps de garlar i caçar mosques.
 
Hem romancejat amb els fronts. Un front popular? Un front nacional? I les crítiques. “Massa processisme i poc esma social” o “massa impostos i poca unitat”. I, tanmateix, això s’acaba. El calendari s’escola. És el temps dels grans compromisos, dels fronts que s’alineen pel xoc de trens. I no valen les trampes al solitari.
 
És el temps de les ordres precises. De les desfilades, en formació. El Parlament, el Govern, els ajuntaments, els bancs, les grans empreses, els sindicats, les organitzacions socials i tots i totes… al voltant del Procés. Els independentistes i els demòcrates han de prendre posicions en cadascuna de les àrees socials. És temps de no dubtar. És temps de llançar-se.
 
Així doncs, és temps de presentar plataformes unitàries que agermanin els ajuntaments i les grans organitzacions socials, per a salvaguardar la legitimitat. Per a aixoplugar els indecisos. Per a acollir tots els demòcrates, encara que siguin partidaris d’altres alternatives. Per a mobilitzar contra el xoc frontal i repressiu.
 
El cotó no enganya i… els funcionaris també s’hauran de mobilitzar. Ara és l’hora. Tenen la feinada de salvaguardar l’embrió del nou estat. D’ells en depèn que el Procés no es torci. Que tiri endavant, amb empenta i seguretat. D’ells en depèn l’èxit de la comtessa, de la força contra l’embat.
 
Els funcionaris són l’altra pota del Procés. Ells i la mobilització de la gent. Els dos conformen el quid pro quo de tot plegat i són la condito sine qua non, d’un final amb èxit.
 
Isidre Palmada
Banyoles,  29/11/16