Un divendres de setembre de 2010 a un edifici d’oficines de la plaça Catalunya de Barcelona, hi havien penjades unes pancartes del Cercle Català de Negocis. En una s’hi podia llegir: Espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia. Vaig pensar que eren molts diners però encara no m’havia fet a la idea del que representaven. Ja a casa, i uns dies després vaig fer una operació que encara no em deixa dormir: comptar el que ens costa Espanya cada mes: sortien 1.800 milions d’euros. D’aquí en vaig extreure que amb aquesta quantitat de diners es podien pagar 1,8 milions de sous de 1.000 euros cada mes!
Per a comparar ordres de magnituds també he buscat algunes dades: a Catalunya el mes desembre hi havia 2,5 milions de treballador afiliats a la seguretat social, uns 560 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats. Què cadascú que llegeixi aquestes dades en tregui les seves conclusions, les meves són molt contundents.
Aquest espoli, s’ha produint durant dècades i tots els partits que ens han governat fins ara (CiU, PSC, ERC, IC o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Després de la segona retallada de l’estatut, i mentre aquests mateixos partits tornaven a parlar de concerts, referèndums i federalisme, va tornat a haver-hi un altre atac contra la immersió lingüística a Catalunya. I ara, estem assistint al preludi d’un altre contra la Generalitat i les seves competències.
Alguns dels partits de sempre negaran aquests atacs, d’altres no defensaran prou els interessos catalans i la resta, ens vendran qualsevol victòria, per petita que sigui, com un gran pas endavant (com lo de permetre parlar el català al senat), però alhora ignorant o fins i negant les derrotes que l’hauran precedit i no vull tornar a esmentar. I és que per aquests partits, cal passar pàgina el més ràpid possible per a que els votants s’oblidin d’aquests petits detalls abans de les properes eleccions. Detalls com el dèficit fiscal, que permetria augmentar el pressupost de la Generalitat en més d’un 50% o tapar els deutes que tenen els ajuntaments catalans. Però com que d’això no se n’ha de parlar, haurem de reduir el pressupost de la Generalitat en més d’un 10% i ja veurem com acaben els dels nostres ajuntaments.
Aviat hi tornarà a haver eleccions, i encara que siguin municipals, ens toca reaccionar donant un vot de càstig a tots els partits que han permès aquest espoli. El futur del país, dels nostres pobles i la seva gent està en joc.