300 empresaris catalans i valencians, murcians i andalusos s'han trobat fa poc a Tarragona en defensa del corredor mediterrani. Organitzacions empresarials i empresaris addictes al règim i sense cap vel•leïtat sobiranista. En aquesta reunió de gent d'ordre es va denunciar la manca de voluntat política i de planificació estratègica per posar en marxa el corredor ferroviari. Es denuncià el fet que València i Barcelona, tercera i segona ciutats espanyoles, no disposen d’enllaç d'alta velocitat per la voluntat política de mantenir-les desconnectades. Es denunciaren, també, els reiterats incompliments de les inversions per part dels Governs de Madrid de tots colors. Es va demanar una doble plataforma d'alta velocitat de passatgers i de mercaderies. Es reivindicà l'ample internacional d'Almeria a la frontera. Es van sentir rogatòries, del qui se sap subordinat, reclamant que es veiés que la potenciació de l'eix mediterrani era bo per a tot Espanya. Hi hagué un lament generalitzat que només el 5% del transport de mercaderies fos per tren a Espanya, el més baix d'Europa. I s'expressà una gran indignació per la desviació de fons europeus per al Corredor mediterrani cap a la línia Algesires-Madrid./
A la reunió hi havia empresaris de capçalera i d'influència social com els de Mercadona, del Grup Godó, del Foment del Treball, del Cercle d'Ecnomia, de l’Associació Valenciana d'empresaris, etc Les xifres presentades del corredor no deixen lloc a discussió. El corredor europeu, del que forma part l'eix mediterrani, d'Algesires a Zahony (darrera ciutat hongaresa i per tant de la U.E, abans d'Ucraïna) és de 3.500 quilòmetres i aglutina els estats amb el 54% de la població europea i el 66% el producte interior de la UE./
En el tram ibèric del corredor, la doble plataforma d'alta velocitat entre Barcelona i Alacant de 524Km, significaria 3 hores de viatge on ara en són 5,35. Fins a València, 2,25h on ara són 3,45. I entre Alacant i València, 0,55 on ara són 1,40./
Caldrien entre 7 i 16 trens diaris per exportar els 5,6 milions de tones anuals de fruites i hortalisses d'Almeria, Múrcia i Alacant que són uns 5000 trens a l'any. Actualment l'exportació hortofrutícula per tren és només del 0,07%. /
I més dades: les autonomies que reclamen el corredor, inútilment, representen el 50% de la població espanyola, el 45% del seu PIB, el 47% del seu teixit productiu, el 46% del treball, el 51% de l'exportació, més del 50% del turisme i el 63% de trànsit de mercaderies portuàries. I finalment, el 40% del Comerç d'Europa amb Àsia arriba pel Mediterrani. Són dades proporcionades per l'Associació Valenciana d'Empresaris, i no per cap grup de Maulets (resistents valencians antiborbònics) irredempts. Així doncs, un tema de racionalitat econòmica com el corredor mediterrani, de gran impacte social pels centenars de milers de llocs de treball generats per aquesta aposta logística és bloquejat sistemàticament per la casta madrilenya per raons polítiques. Per tant, l'amputació dolorosa d'Espanya, de la que ha parlat Rajoy aquesta setmana, ja està consumada. I l'ha consumat el sectarisme territorial de la casta madrilenya que ens governa./
Les preocupacions de l'entorn d'aquesta casta, en aquests dies ha estat precisament, no el corredor, sinó passar a la darrera fase de l'enfrontament contra la voluntat de la majoria de catalans de qüestionar aquest règim, emancipant-se com Estat. S'ha passat de la fase del fals diàleg, a la fase d’amenaces d'intervenció jurídica i de suspensió de l'autonomia i dels drets elementals a la representació política. Per preparar psicològicament a la població pel cop d'Estat previst, diversos agitadors mediàtics del búnquer que fa temps que el reclamen, estan volent crear una imatge de violència a Catalunya totalment falsa. La tècnica d'acusar a la víctima de ser el botxí, ha estat pròpia dels nazis contra els jueus, dels franquistes contra els republicans, dels serbis contra els croates o kosovars./
En aquest marc coordinat d'acció goebelsiana d'Estat, s'hi han de situar les declaracions de Soraya reivindicant saltar-se com a interlocutor la Generalitat que Constitució, que reclamen, en mà, és el poder ordinari de l'Estat a Catalunya. S’hi han de situar l'incident patètic de la fiscal de Barcelona fent “postureo” victimista perquè 10 persones comptades la van escridassar. S'hi han de situar les diverses declaracions de tertulians del búnquer arribant a dir que la violència a Catalunya és superior a la del País Basc, on hi havia anys que havien matat a tres-centes persones i molta gent havia d'anar escoltada. / Aquest victimisme organitzat pels predicadors del cop d'Estat queda posat en evidència quan en un capítol més de la guerra entre màfies a les clavegueres de l'Estat apareixen noves revelacions sobre el paper fastigós de la policia política coordinada des del Ministeri de l'Interior i codirigida per la cap visible del PP a Catalunya Sánchez Camacho . /
Però això no és tot, l’argumentació d’amenaça econòmica per part de Madrid ha rebut una estocada mortal en la seva estratègia del cop d'Estat contra Catalunya i la democràcia. Moody's ha avisat que una hipotètica fallida de Catalunya provocada per l'asfíxia de l'Estat en aquesta guerra declarada, faria enfonsar la mateixa Espanya cap l'infern dels Estats fallits econòmicament. / Resumint, doncs, n'hi ha que, abans de facilitar un corredor als espanyols de llevant- sempre sospitosos de deslleialtat a l’Espanya radial-, han preferit, amputar-los de fet d'aquesta Espanya que diuen estimar tant , però que amb aquesta estratègia condueixen cap al corredor de la mort./
