Mentre aquest cap de setmana ens entretenim en fer deduccions sobre com acabarà configurant la llista de Barcelona l’espai neoconvergent, és a dir, amb qui farà tàndem suposadament el conseller a la presó Quim Forn, avui s’ha produït extraordinari. Acabem d’explicar abans això primer, per no deixar-los a mitges. Elsa Artadi, l’actual portaveu del Govern de la Generalitat, podria ser la número 1 de l’espai per Barcelona. A ningú no se li escapa que Espanya inhabilitarà tant Forn com Junqueras (que es presentarà a Europa) i, per tant, la número 2 a Barcelona, serà de facto l’alcaldable. Artadi ha de rumiar si li interessa deixar la carrera a la Generalitat per sumar esforços en una plaça que s’ha tornat difícil per al seu partit. El conseller Calvet podria assumir el seu paper a la ‘Gene’, si finalment fa el pas. El tàndem Forn-Artadi és un baló d’oxigen per aquest partit a la ciutat comtal per evitar més fuga de vota a ERC i aturar una possible fuga cap al partit de Graupera. Quan es resolgui això, faltarà veure què fa la CUP, que encara ho té més complicat, i més després del mal paper que han jugat a la capital aquests quatre anys.
Ara sí. Mentre ens entreteníem a divagar sobre això, la vila de Perpinyà, ‘la Catalana’, a la Catalunya Nord, ha viscut un fet inesperat. L’ANC d’allà havia organitzat una presentació del Consell per la República, i hi havia prevista una intervenció per vídeo del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. La sorpresa per part de tothom s’ha produït quan Puig ha aparegut físicament a la xerrada. Entre llàgrimes ha declarat que tenia ganes de tornar a trepitjar terra catalana. Si bé no s’equivoca, perquè Perpinyà pertany a la Catalunya Nord, tots tenim clar que, en realitat, el que estava trepitjant era territori administratiu francès i, per tant, ‘França’, amb totes les cometes que vulguin.
Lluís Puig, que també ha aprofitat per visitar Sant Miquel de Cuixà, és una persona absolutament compromesa amb la cultura popular. Una gran tria quan se’l va nomenar conseller, tot i les crítiques que va rebre de folklòric. La cultura popular massa vegades ha viscut estigmatitzada i menyspreada per les elits culturals, i la trajectòria de l’ara exiliat dignificava tot aquest món. Que Lluís Puig s’hagi arriscat, amb un punt de temeritat, a trepitjar França per fer una presentació del Consell per la República, a risc de ser capturat per la policia francesa i extradit, diu molt d’ell i, una vegada més, del seu compromís per Catalunya. Ningú no sap a hores d’ara si això del Consell per la República servirà per gaire res, malgrat les bones intencions, i el suport i el compromís de tot el Govern, però el que està clar és que tot suma i no podem menystenir ni l’esforç de la Generalitat a Catalunya, ni de la gent que està a la presó ni tampoc la de l’exili. Només serem lliures si triangulem tot això, i sabem tirar-ho endavant. Serà més llarg del que ens pensàvem, però no podem deixar d’insistir-hi, Catalunya no té ningú més que la defensi.
