El Departament d’Economia ens informa amb to triomfalista que el conseller Castells és de viatge al Japó per vendre-hi deute públic català. Això, però, ens planteja algunes preguntes:
1. En lloc d’anar al Japó a buscar uns diners que un dia o altre haurem de tornar, no seria millor evitar que els nostres recursos marxessin a cabassos cap a Madrid un any rere l’altre?
2. Com pot ser que, segons la liquidació dels pressupostos a març del 2010, en el primer quart de l’any, només haguem recaptat un cinquè (7.087 milions d’euros) dels ingressos previstos i, en canvi, ja haguem disposat d’un terç (11.093 milions) de la despesa pressupostada (amb una desviació d’uns 4.000 milions d’euros), que ens situa en la ruta d’uns 12.000 milions d’euros de dèficit a final d’any?
Totes les persones informades d’aquest país saben que el futur passa –com a mínim– pel concert econòmic. És una evidència tan gran, que –almenys, a porta tancada– pràcticament tots els consellers de la Generalitat ho admeten. Molts d’ells han de fer autèntics malabarismes per tirar endavant l’obra de Govern. Per dignitat, per necessitat i per justícia hem d’encarar decididament la qüestió del dèficit fiscal. I, sens dubte, l’única solució definitiva és la independència de Catalunya.
