Fa més de 35 anys que dura la qüestió del Sàhara Occidental. El grans partits europeus, el PP i el Partit Socialista, sempre han cedit davant de la violència i dels abusos de poder del Govern alauita. I ho han fet, en gran mesura, per la pressió del Govern espanyol i el francès, que tenen interessos econòmics i polítics a la zona. Hem vist com cedien en el cas de l’Aminatu Haidar, però també en casos com el del periodista Ali Lmrabet, i en la vulneració sistemàtica de principis bàsics com la llibertat d’expressió i la llibertat política. És una vergonya que Madrid i París continuïn avantposant els seus interessos particulars als drets fonamentals. I per extensió, és una vergonya que la Unió Europea mantingui un acord d’associació amb el Marroc quan, d’acord amb el text, les parts poden suspendre’n l’aplicació si es vulneren els principis democràtics o els drets fonamentals.
És per això que, a través d’una pregunta parlamentària, he demanat al Consell de la UE que suspengui l’acord d’associació amb el Marroc, arran de l’atac brutal d’avui al campament sahrauí de Gdeim Izic.
Hem de ser clars i contundents en la defensa dels drets fonamentals. Perquè, si com a mínim de tant en tant no ho som, les declaracions en defensa de la democràcia que anem fent pel món estaran buides de contingut. Cal que el Consell i la Comissió tinguin ben present que la política exterior de la Unió no pot ser exclusivament econòmica, sinó que també política i de drets humans. Necessitem uns veïns demòcrates i pròspers per la nostra economia i, també, per la nostra seguretat.
