Malgrat l’escepticisme, ben palès, el Consell de República ja comença a caminar. L’òrgan, de dret privat, rep l’apadrinament del Govern català i servirà als exiliats per tenir una plataforma que els legitimi (a més de la seva condició d’exiliats i legítims) per dur a terme acció exterior, molt necessària per altra banda, en representació del país, i així poder seguir venent la reclamació del dret a l’autodeterminació i la llavor de l’1 d’octubre. Certament, no es pot fer d’altra manera, perquè fer-lo dependre de l'ens públic seria sentenciar-lo a mort des del primer minut. Els recursos i l’assetjament provinent de la maquinària de l’Estat el destrossarien en poc temps. Per tant, sembla intel·ligent plantejar-lo d’aquesta manera encara que això suposi un acatament parcial a l’obediència espanyola. Però el fet és que ens trobem aquí, i cal ser-ne conscients per treballar amb més eficiència estratègica, lluny de la retòrica de les proclames i les accions buides que no tenen utilitat a llarg termini.
Toni Comín, la cara visible del projecte, deia que és important que es posi en funcionament i comenci a fer acció concreta. Ho deia en resposta a la CUP que no ha donat suport a la iniciativa perquè considera que és més retòrica i simbolisme. De moment sí, però tampoc podem renunciar-hi, perquè tot suma. Des de la Generalitat s’ha organitzat un acte amb tota la solemnitat possible i amb connexions amb l’exili, però serà el dia a dia el que ens tregui de la incertesa de si això servirà per alguna cosa o no. La part de raó que té la CUP radica en el fet que l’òrgan recorda massa al Consell per la Transició Nacional, les múltiples comissions al Parlament… Nosaltres reiterem que la part privada de la cosa dóna una llibertat objectiva de moviments que facilita treballar, si és la voluntat, des d’un segon pla que la dependència de l’ens públic no permet.
L’altra notícia del dia ha estat El Periódico. El rotatiu d’àmbit unionista català obria el dia amb la primera part d’un sondeig que deia que “Solo el 42% de los catalanes exige votar sobre la independencia“, com a titular en portada. Llegida l’enquesta, el 27% exigeix votar un nou Estatut. Per tant, sumada una opció i l’altra, podem concloure el que el diari amaga: que hi ha més d’un 70% de la població que vol votar el futur de Catalunya. En això estem, doncs. L’altra gran notícia l’ha donada el mateix diari a la nit, l’avançament del sondeig al Parlament. Segons la capçalera del Grupo Zeta, ERC guanyaria les eleccions amb una forquilla d’entre 37-39 diputats, i un percentatge de vot molt similar a la intenció directa (xifres situades entre el 24% i el 25%). El creixement dels republicans aniria en detriment de JxC que cauria als 22 o 23 escons. Els mateixos pràcticament que el PSC d’Iceta. Cs baixaria fins els 30-31, la CUP creixeria de nou fins als 9-10, i el PP, amb 3, estaria a punt de desaparèixer. El sondeig remarca que la gent no compraria l’estratègia de la formació del president que no va complir la promesa electoral i no ha sabut fixar un horitzó a llarg termini, i que les xarxes no representen la realitat. Però ERC no es pot confiar, perquè ja té experiència en acumular victòries en enquestes que després no es materialitzen.
