En aquest país, tot sovint, es posen de moda certes paraules que van de boca en boca durant cert temps com: “pacte”, “pedagogia”, “diàleg”, “terceres vies”, “xoc de trens”, que moltes vegades són per a confondre al personal i serveixen per dissimular allò que algú, no vol que es faci realitat.
Ara, per a impedir que es faci la consulta, es reconegui la sobirania o que la nostra independència arribi a bon port, s'han inventat o més ben dit han posat al dia la paraula “moderació”.
El diari del Comte, anunciava l'altre dia “contactes moderats”; a la tertúlia del desconegut Cuní (qui t'ha vist i qui et veu!) vam escoltar com es deia que els “estats els construeixen els moderats” i que els mitjans tenen la obligació de “ser moderats”.
¿Què, enviem el comte, La Vanguàrdia, 8tv i en Cuní a fer punyetes o en parlem? Parlen de “contactes moderats” i haurien de parlar de “contactes bel·ligerants”. Digueu-me si no és bel·ligerància posar contínuament tots els bastons a les rodes o començar una guerra psicològica, des de bon principi quan vam començar a parlar del dret a decidir i de voler la nostra independència.
No és bel·ligerant que el CNI estigui espiant o vigilant tots els moviments, que puguin fer-se a Catalunya per assolir la nostra autodeterminació? No és bel·ligerant que militars i alguns polítics, ens amenacin d'enviar tancs contra Catalunya? No és bel·ligerant demanar la suspensió de la Generalitat? És moderació que uns energumens entrin a una seu catalana a Madrid, en la Diada Nacional de Catalunya, i espantin el personal amb crits, insults i escampant gasos lacrimògens? Això és moderació? No és bel·ligerant que vinguin persones de fora gens democràtiques, amb crits i signes anticonstitucionals a no celebrar res, sinó solament per amenaçar i presumir de la seva total animadversió contra Catalunya? Tot això i altres actes que hem viscut, parlen de ben poca moderació!,
Així doncs, senyor Comte, La Vanguàrdia, 8tv i Cuní, com teniu la barra de parlar de “contactes moderats”? Si repassem la història que ens ha tocat conviure amb els nostres veïns, veurem com la “moderació” massa sovint ha sigut la nostra aliada i no pas dels que ara ens volen alliçonar amb “contactes moderats”.
Al cap i a la fi, nosaltres l'onze de setembre celebrem la resistència d'un poble que va acabar en derrota fa uns tres-cents anys, i ells el mes següent celebren un genocidi i una espoliació, portada a terme fa més de sis-cents anys. A quina part està la “moderació” i a quina la “bel·ligerància”? I ara ens volen donar lliçons de moderació”?
El vassall del Comte i “guru” oficial de 8tv, el Sr.Cuní, dirigeix les notícies del vespre rodejat a la taula per sis acòlits i subordinats que llegeixen una notícia cadascú (no fos cas que un acòlit sol es cansés massa) però abans el presentador fa el seu comentari personal per sentenciar el que està bé i el que no és correcte. S'ha d'acontentar al senyor Comte com cal. Després es fa acompanyar a la taula per uns tertulians que Déu n'hi doret!
Des d'un exvicerector d’universitat que no sap escoltar a un director de diari que no sap parlar; des d'un periodista del diari del Comte, fanàtic del Barça i que un dia li agafarà un ictus a la taula si no es controla a un notari que deu ser el que menys exerceix en aquest país, ja que es passa el dia a les tertúlies de les televisions pontificant a tort i a dret; des d'un exfundador i militant del PP de Morella, que sap de tot i que dina i sopa amb tothom a un professor de dret constitucional que no saps mai si és peix o carn.
I és en aquestes xerrameques diàries sense substància d'aquests contertulians (ells deuen pensar que sí, què tenen molta substància) on tothom parla alhora i ningú escolta a ningú, on es va sentenciar: “els estats els construeixen els moderats”. Bajanada total!
Molts estats, si no fos per la rebel·lió del poble o bé d'un líder que els ha guiat cap a canvis importants no existirien, i en molts d'ells no ha sigut pas la moderació que ha ajudat aconseguir-ho. Des del segle XIX fins ara el nombre d'estats nous que s'han creat, han sigut quantitatius i no tots han arribat a la seva independència onejant la bandera de la moderació. La construcció dels estats han sigut creats quasi sempre deixant a banda als moderats i conservadors, com moltes altres coses de la història. Si la raça humana només hagués fet servir la moderació per aconseguir les seves fites, encara existiria l'apartheid a Sudàfrica, la segregació racial a Amèrica, les dones encara no podrien votar, existiria l'esclavatge i tots plegats seríem menys lliures.
Tornaré a recomanar una màxima de Ciceró, que vaig transcriure en un article meu de fa uns mesos en aquest diari i que crec és més adient per aquest article que no pas per l'altre: “Si vols aconseguir una cosa impopular, val més arriscar-ho tot, perquè en política la moderació no dóna beneficis” Els nostres polítics hi haurien de prendre nota doncs és paraula de filòsof, escriptor i orador, ja que ells no són filòsofs ni escriptors i massa bons oradors.
Com què ja no ve d’una “collonada” dins la mateixa notícia, el Grup Godó deia: “els mitjans han de ser moderats”. S’ha de ser cínic, hipòcrita i pocavergonya , quan ells són els primers junt amb altres mitjans de no complir aquesta recomanació.
¿La Vanguàrdia, que està fent tot el possible per què no aconseguim la nostra llibertat (no m’estranya que hagi perdut un 25% de les seves vendes), el Mundo, difamant i publicant coses com a veritat sense aportar proves, l’ABC i la Razón escampant calúmnies i mentides, el Periódico posant també el seu granet de sorra (també diuen que han perdut un 17% de les seves vendes), i la Cope i 13Tv atiant l’odi contra Catalunya que mai haurien de fer, segons la doctrina que prediquen els bisbes i l’església, són bons col·laboradors d'aquesta “moderació” recomanada pel grup del senyor comte.? Evidentment que no!
I el comte en el seu diari parla de moderació? Ara explico a tots aquests presumptes periodistes un exemple de moderació:
Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia
-Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha comportat un teu amic.
-Perdona que t’aturi, li respongué Sòcrates. ¿Has pensat a passar el que m’has de dir pels tres filtres?
I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir Sòcrates.
– Sí. Abans de parlar, sempre s’ha de fer passar el que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una mica. El primer filtre és el de la veritat. ¿Has verificat que el que m’has de dir sigui perfectament exacte?
– No; jo ho he sentit explicar i…
– Caram! Suposo que has fet passar, almenys, el que em vols dir pel segon filtre, que és el de la bondat. ¿El que em vols dir és com a mínim alguna cosa bona?
– L’home dubtà i després respongué: No. Dissortadament no és una cosa gaire bona. Al contrari…
– Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer filtre: ¿és útil el que m’havies de dir?
– ¿Útil? No exactament…
– Doncs, aleshores, no en parlem més, digué Sòcrates. Si el que m’has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, val més que no m’ho expliquis. I t’aconsello, fins i tot que ho oblidis.
Així doncs…? Això que aconsella Sòcrates, sí que seria “moderació” si tota aquesta colla de pseudoperiodistes , ho complissin a les xerrameques de les tertúlies i als articles dels seus diaris.
