Una figura inolvidable del cine espanyol, i de l’egipci, és la “chacha” sentenciosa, aquelles Gracita Morales i Florinda Chico que revelen a l’estupefacta visita il·lusa allò que els señores de la casa realment pensen. Sovint, aquesta funció la representa el sr. Hernando, President del CGPJ, que ja ha avisat que si el Governo espanyol no atura els projectes del Lehendakari, els pararán “els jutges”; i cada vegada que el sr. Hernando ha apel·lat “als jutges” en aquests llargs sis anys, el resultat ha estat una política de trinxera en cobertura de les posicions més extremes del PP, envoltada de togues.
Només fa falta repassar tot allò que aquest Consell del PP no hauria fet des de fa un any, d’haver cessat com mana la llei: els jutges anomenats a dit que no ho serien, els expedients disciplinaris a la carta per als amigos (i els enemics), la propaganda de partit con la bolla “judicial”, els obstàcles continuus als Governs desafectes, etc. Amb raó el PP es nega a complir la llei i renovar-lo: Per què va a perdre un servei domèstic tant treballador? Algú aventura que per responsabilitat institucional?
Ja és segur que el PP bloquejarà la renovació fins després de les eleccions, per si de cas les gunaya, però, quan les perdi, Va a consentir perdre, a més a més, el CGPJ al seu servei, i l’oportunitat de controlar el Tribunal Constitucional?
A l’abril de 2004 un Vocal va assegurar: “Aquí hi serem fins que el PP torni a guanyar les eleccions per majoria absoluta. Així sembla que va a ser.
