Durant l’any 2015 només el 8’5 % de les sentències dictades a Catalunya es van escriure en la llengua pròpia del país. Realment, el Conseller de Justícia, Carles Mundó, té tota la raó del món quan descriu la situació del món de la justícia a Catalunya com d’emergència total. És molt preocupant -és una autèntica situació d’indefensió col•lectiva que patim els catalans- que el català a l’Administració de Justícia es trobi sota mínims. Sense cap mena de dubtes, a curt termini, cal impulsar plans pilots, massius, als jutjats d’arreu de Catalunya, a favor del català.
És fonamental tenir present que en països plurilíngües, veritablement democràtics, com el Canadà o Suïssa, el coneixement de llengües és un requisit en la carrera judicial. Per altra banda, en estats federals de debò, com per exemple Bèlgica, l’Administració de Justícia és una competència exclusiva de les regions; a més, a Valònia ( la regió belga francòfona) la única llengua de l’Administració de Justícia és el francès i a Flandes (l’altra regió belga de llengua neerlandesa) la única llengua de treball a la justícia és el neerlandès. A la Regió de Brussel•les la justícia és bilingüe (francès/neerlandès), però és un bilingüisme real i escrupolós; no passa com a casa nostra, en què el català cada dia està més minoritzat i bandejat .
Per tot això, i molt més, és urgent que s’acabi, al més aviat possible, aquesta situació d’impunitat tan mortificadora contra Catalunya i, especialment, contra un pilar essencial de l’estat social i democràtic de dret com és l’Administració de Justícia
