A partir del curs 2010-2011, la Unió Europea inclourà el català, el basc i el gallec en el programa d’ensenyament intensiu per a estudiants erasmus que cursin estudis en qualsevol universitat on l’ús d’aquestes llengües sigui habitual. D’aquests cursos d’entre dues i sis setmanes ja en són beneficiaris, a més de les llegües oficials de la UE, l’islandès, el noruec i el turc.
D’altra banda, quatre setmanes enrere, el grup Verds-Aliança Lliure Europea va proposar un pacte entre liberals, verds-ALE, socialistes i comunistes per votar conjuntament un candidat liberal a la presidència del Parlament Europeu, en un intent d’impedir la reedició del pacte entre socialistes i populars que sempre es reparteixen aquest càrrec cada legislatura.
Malauradament, aquesta setmana, s’ha confirmat que els socialistes han tornat a pactar amb els populars; i, per tant, per estalviar-se una derrota, els liberals han optat per retirar el seu candidat (Graham Watson). De tal manera que, finalment, tot sembla indicar que la presidència se la disputaran el candidat popular polonès del PPE (Partit Popular Europeu) i la candidata sueca de la GUE (Esquerra Unitària Europea).
En aquests moments, malgrat -o, precisament, pel fet- que el candidat popular tingui la seva elecció garantida (gràcies al suport dels socialistes), el vot dels Verds-ALE s’inclina clarament cap a la candidata de la GUE. No només per qüestions de proximitat ideològica i de la sovint convenient necessitat de renovació democràtica; sinó també per la sensibilitat lingüística dels dos presidenciables. En concret, el primer ja ha dit que l’ús de les llengües que encara no són oficials (com el català) és massa complicat i massa car; mentre que la segona ha assegurat que treballaria perquè tots els diputats puguin parlar la seva llengua materna en el Parlament Europeu.
En definitiva, la legislatura europea comença amb llums i ombres. I, un cop més, les foscors provenen fonamentalment d’aquest pacte de sang a les institucions europees (per períodes d’entre dues i sis setmanes) que uneix a socialistes i populars des de fa molts lustres. Als Països Catalans, a Euskalherria i a Galitzia ja fa temps que en tenim una experiència directa.
