Un any després que els eurodiputats d’ERC, CiU, ICV i PSC ens comprometéssim a treballar en la línia del full de ruta pel català a la UE, el think tank Horitzó Europa ens ha convocat a una roda de premsa perquè expliquéssim els resultats que hem aconseguit. La resposta és més que clara: després d’un any, no hem aconseguit millorar l’estatus del català. I la causa és encara més clara: el Govern espanyol es nega, ara ja públicament, a complir els acords pel català que ha signat amb cinc institucions europees, i també a demanar l’oficialitat del català. De fet, per l’Estat espanyol seria fàcil demanar l’oficialitat del català. Només hauria de comunicar que, si el català no es declara llengua de Tractat, exercirà el veto al croat. Amb l’entrada de Croàcia a la UE, s’haurà de reformar el Tractat de la Unió per incloure el croat com a llengua de tractat, fet indispensable per, posteriorment, reformar el Reglament lingüístic 1/58 del Consell, i declarar el croat llengua oficial de la UE. Doncs bé, l’Estat espanyol es nega a demanar la inclusió del català en la reforma del Tractat.
En aquest últim any he dut a terme una campanya a Europa, gairebé per terra, mar i aire favor de la llengua amb dos objectius:
1. Millorar l’estatus del català a la UE
2. Posar fi als casos de discriminació lingüística a l’àmbit territorial del català.
Podeu veure la llista de les 15 accions que he dut a terme per complir aquests dos objectius.
I malgrat aquesta ofensiva i la feina que han dut a terme els altres eurodiputats catalans, no hem aconseguit res. Totes les iniciatives xoquen contra la voluntat del Govern espanyol, que bloqueja deliberadament el català a la UE. Com explico en aquest vídeo de la roda de premsa d’avui, és com jugar un partit sense la porteria contrària. Per tant, l’única manera de fer avançar el català a Europa és aconseguir la independència, és a dir, tenir un estat que defensi els nostres interessos. Ara és més clar que mai.
