El castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles dels Països Catalans

                    No he posat el títol entre cometes, perquè aquestes no varen aquestes les paraules textuals d’un lingüista espanyol i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera. Per si qualcú considerava que ja no existien espanyols assenyats, explicaré als que no el coneixen que aquest lingüista ha escrit “El nacionalismo lingüístico”, a l’editorial Península, que és tota una lliçó per a tota aquesta genteta de certs partits polítics coneguts per tots i totes que han renegat de la seva llengua o que desitgen fer desaparèixer totes les que ells diuen que fan nosa a l’espanyol. Les paraules diferents del títol varen ser que no va dir Països Catalans, sinó que va dir Catalunya, que és el mateix, però que així no és considerat encara per massa gent.
                   Tots coneixem l’entossudiment de tota la caverna mediàtica i política espanyola a fer veure i creure que només existeixen nacionalismes perifèrics produïts per llengües que no tenen importància, i que ells viuen a un lloc superior que es diu Espanya, que és una espècie de paradís patriòtic on es parla la llengua espanyola, però malauradament existeixen uns quants bonys i uns quants tumors que són els nacionalismes creats al voltant d’aquestes llengües insignificants, i a vegades, intenten fer pensar que aquests nacionalistes tenen qualque cosa de terroristes, perquè és impossible que es vulgui esser d’un lloc diferent de la nació de nacions i no voler parlar la llengua dels més de quatre-cents milions. Doncs, el seu paisà Juan Carlos Moreno, quan se li demana quin és el millor nacionalisme, diu: “Es que, según mi definición de nacionalismo lingüístico, no existen ni el nacionalismo lingüístico catalán, ni el vasco ni el gallego. ¿Por qué? El principal rasgo definitorio del nacionalismo lingüístico es considerar que la lengua propia es superior a las otras. Cosa que no tiene sentido con razones estrictamente lingüísticas. Esta idea, que procede de Menéndez Pidal, existe en el nacionalismo castellanista. Pero yo no la veo ni en el llamado nacionalismo catalán, ni en el vasco, ni en el gallego. Yo no veo a nadie que diga que el catalán es superior al castellano lingüísticamente.” Ja ho saben, doncs, la colla d’ignorants que burxen i burxen per a trobar terroristes entre els nacionalistes.
                  
Sobre l’obsessió del PP i dels “Ciudadanos” a dir que el castellà està desapareixent i que s’està imposant el català, el Sr. Cabrera els respon:“Mucha gente me ha echado en cara que no critico la “imposición del catalán”. Pero, ¿qué imposición? Si yo digo que en Castilla se hable castellano, ¿eso es una imposición? Por tanto, si los catalanes dicen que el catalán tiene que ser la lengua predominante en Cataluña, ¿eso es una imposición?”. Més clar, aigua. Aquesta genteta no ha après que no es poden anar repetint consignes que arriben de qualque persona o de qualque Fundació, que no tenen altre objectiu que continuar dissimuladament o declaradament fer mal a les llengües minoritàries, perquè les volen minoritzar fins a fer-les desaparèixer. És una llàstima que existeixin tan pocs intel·lectuals espanyols que tenguin les idees tan clares.
 
                   Sabem també que el desig que tenen els partidaris d’anorrear la nació catalana i substituir la llengua catalana per l’espanyola, el disfressen i el dissimulen dient que ells només defensen els drets individuals de les persones espanyoloparlants a seguir usant la seva llengua en el territori espanyol, i que Catalunya és Espanya, i, que per tant, tenen dret a usar l’espanyol i així defensen que la llengua catalana no sigui un obstacle a la Justícia, ni a la Sanitat, ni al cinema, ni a l’Administració ni enlloc, tot amb la sacrosanta defensa dels drets individuals. Mai no defensen els drets dels catalanoparlants, amb l’excusa que coneixen la llengua espanyola. A aquests fariseus i hipòcrites, Moreno Cabrera els diu: “Se habla de derechos individuales, pero las lenguas existen dentro de una comunidad lingüística, no se trata de individuos aislados. Si yo me voy a Alemania, puedo tener todo el derecho del mundo a hablar castellano, pero tengo que hablar alemán. Porque me estoy integrando en un colectivo con unas relaciones lingüísticas donde predomina el alemán. Hablar de derechos individuales en cuestiones lingüísticas no tiene sentido. Y cuando critican que el catalán comience a adquirir predominio en ciertos ámbitos, lo hacen porque eso conlleva la pérdida del predominio absoluto, en estos mismos ámbitos, del castellano. Cuando critican eso, aunque no lo digan abiertamente, están poniendo de manifiesto que lo que temen los castellanistas no es que el castellano desaparezca de Cataluña, como dicen ellos. A nadie con dos dedos de frente se le ocurre que el castellano pueda desaparecer de Cataluña, es una estupidez pensarlo. En realidad, lo que expresan es su temor a que el castellano pierda el predominio absoluto en Cataluña.”
 
                   Amb espanyols com el Sr. Moreno Cabrera no necessitam sociolingüistes catalans que ens expliquin quin és el funcionament d’una llengua, quins són els drets lingüístics que tenen els pobles i les persones que els conformen. És una gran lliçó per a molts espanyols amb formació, que no han volgut llegir el llibre.