Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

El burro alemany

|

- Publicitat -

Acte I

Publicitat

Siegfried M. es va despertar el dilluns, com cada matí, a dos quarts de set. Vivia a cinc minuts de la parada de l’autobús i amb 25 minuts de trajecte arribava pràcticament davant l’entrada de la fàbrica on era oficial mecànic per començar el seu treball puntualment a tres quarts de vuit. 

Abans de pujar a l’autobús anava al distribuïdor d’un diari gratuït i amb la lectura del seu exemplar, el rutinari trajecte se li feia més curt i menys avorrit. 

A la tercera pàgina del diari va llegir una curta noticia sobre Espanya que tractava del costum de fer “ponts” i de la setmana magnifica que per molts espanyols podia significar tenir dos dies addicionals de festa i ajuntar-hi algun d’altre de laborable per “lligar la salsa” (la noticia ho deia exactament així, naturalment en alemany) i arribar en el millor dels casos a fer festa complerta de dilluns a divendres. 

Siegfried M. va fer una mena de gemec, va tancar un moment els ulls, i després es va afanyar a llegir les pàgines esportives, abans d’arribar a la seva parada. 

Acte II

Al vespre, desprès de sopar amb la dona i els fills, com cada dia, i de ajudar-los una mica a fer els deures per l’escola, Siegfried M. va engegar la televisió per mirar les noticies del primer canal. 

Com era habitual els darrers temps, l’economia europea, la senyora Merkel, els deutes de certs països, la inestabilitat de l’euro i la solidaritat entre els estat comunitaris van omplir la meitat del temps del telediari. 

Siegfried M. va recordar la noticia que a primera hora del matí havia llegit i va tornar a fer un gemec, aquesta vegada més fort que el de l’autobús, i fins i tot va deixar anar un renec que, per sort, els seus fill no van sentir.

Acte III

Siegfried M. no va dormir massa bé sinó més aviat inquiet. I va fins i tot somiar amb un burret que tibava d’un carro. I a dalt del carro hi anaven algunes persones que parlaven una idioma que ell no coneixia, i que reien i bevien vi negre i el burret tenia una cara trista, com la seva quan es va mirra al mirall del lavabo abans d’anar al llit.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut