Contra pronòstic (tots els darrers sondejos s’han equivocat) ha saltat la gran sorpresa la matinada de la diada de Sant Joan . El BREXIT, sí, en majúscules, ha guanyat per un 52%. D'entrada cal felicitar el poble britànic per creure de debò en la democràcia. El resultat podria ser interpretat com un cop històric contra Europa, però, també es pot entendre com una lliçó contra la burocràcia de Brussel•les i contra unes polítiques econòmiques i socials –de la Comissió Europea i dels Estats membres- insensibles, sempre a favor dels poderosos i els blindats per la gràcia de Deu, que no han tingut gens en compte la gent del carrer, el poble sobirà dels diferents pobles i terres del vell continent. Per altra banda, ja fa temps, massa temps, que la UE ha traït els principis fonamentals dels seus pares fundadors.
I ara que, s’interroguen els mercats financers internacionals i totes les cancelleries europees. Les conseqüències de l’acte democràtic, el referèndum del BREXIT del 23 de juliol, poden ser importants, fins i tot històriques. D’entrada Escòcia (cal recordar que en aquesta històrica nació sense Estat els favorables a mantenir-se a la UE han guanyat per un 63%) podria exigir un segon referèndum d’independència i Irlanda del Nord la reunificació amb la República d’Irlanda. El que queda molt clar és que Europa i, principalment la UE i la resta de grans estats europeus, han de canviar molt. La UE no pot continuar amb una estructura política tan antidemocràtica i tan poc transparent. La UE no pot continuar amb el desgavell d’unes polítiques d’immigració que provoquen molta alarma social, sobretot en els sectors febles econòmicament parlant, en una societat cada dia més desigual i massa fragmentada. La UE no pot continuar per un camí equivocat i afavorir, exclusivament, les grans multinacionals i bandejar completament les petites empreses, els assalariats -cada dia més mortificats i explotats- i uns aturats completament desesperats La política, en majúscules, escrupolosament democràtica, ha de dominar i controlar, definitivament, l’economia de la UE.
El Regne Unit ha dit que no a La Unió Europa, sobretot les àrees geogràfiques més malmeses (socialment i econòmicament) del nord d’Anglaterra. David Cameron ha volgut jugar fort i ha perdut. Ara s’obre una mena de transició a la Gran Bretanya, però també a Europa. Ara és el moment perquè els catalans puguem també dir la nostra, enfortir-nos i exigir un referèndum que ens permeti autodeterminar-nos de debò. Se’ns ha girar molta feina, molt delicada i molt diplomàtica, a tots.
