El 27 d’octubre de 2017 va ser un dels dies més negres de la història política de Catalunya des del final de la dictadura. El Senat espanyol, amb el suport del PP (i de Foro Asturias i Unión del Pueblo Navarro), de Ciudadanos (Cs), del PSOE (i del PSC) i de Coalición Canaria, va autoritzar al Govern espanyol l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per destituir al President de la Generalitat i al Govern de Catalunya, per dissoldre el Parlament, per convocar noves eleccions i, en definitiva, per aniquilar els òrgans de representació política que legítimament va ser elegits en les eleccions del 27 de setembre de 2015. Hi van votar en contra Podemos, Compromís, ERC, el PDeCAT i el PNB. Després de mig any d’aplicació arbitrària i abusiva d’aquest article, les conseqüències polítiques, jurídiques, administratives i personals han estat nefastes.
Des de llavors a Catalunya sovint s’ha fet referència a l’anomenat bloc del 155, que inclou el PP, Cs i el PSC, malgrat que alguns dirigents i simpatitzants d‘aquest partit no se senten còmodes dins d’aquesta etiqueta que comparteixen amb partits de dretes espanyolistes. El cert és, però, que a aquestes tres formacions polítiques no els va costar gens de posar-se d’acord per aplicar un article de la Constitució que, segons han denunciat molts constitucionalistes, no es podia utilitzar generant els efectes democràticament perversos que ha tingut. Però també és cert que els comportaments i les actituds dels partits i dels votants de les forces del bloc del 155 han estat molt uniformes en aquests darrers sis mesos.
Efectivament, els partits del bloc del 155 han anat de bracet a les diverses manifestacions que ha convocat la plataforma Societat Civil Catalana des de l’octubre de 2017 i a d’altres de perfil espanyolista. En aquestes manifestacions s’han vist a líders del PP, de Cs i del PSC celebrant les consignes que es cridaven i deixant-se fotografiar tots junts per deixar testimoni de la unitat de les tres formacions polítiques. Cal recordar que en aquestes convocatòries també hi van participar diversos grupuscles d’extrema dreta amb símbols feixistes i ultranacionalistes. Curiosament, el passat 13 d’abril aquestes mateixes forces polítiques del bloc del 155 van decidir no assistir a l’acte d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme que va organitzar el Parlament de Catalunya. L’absència del PSC, la més lamentada, va ser un indicador molt evident d’un partit que, malgrat que insisteix en situar-se a l’esquerra ideològica, se sent molt aferrat a la defensa de la ignomínia de les conseqüències del 155.
Amb l’argument fal·laç que a Espanya hi ha independència judicial i bona salut de l’Estat de Dret, els partits del 155 demanen, a l’uníson, que es deixi actuar als jutges i avalen acríticament les acusacions de Pablo Llarena per delictes de rebel·lió i sedició, les quals han estat rebutjades enèrgicament per molts catedràtics de dret penal i per alguns tribunals d’altres països amb més separació de poders. En conseqüència, PP, Cs i PSC han donat suport sense fissures a les actuacions judicials que han acabat amb l’empresonament injust de persones innocents i aquesta roïnesa compartida fins i tot va arribar a provocar la decisió espontània i execrable de Cs i del PSC de no voler aplaudir als familiars dels presos que estaven a la tribuna de convidats del Parlament en el segon debat d’investidura del passat 24 de març (els del PP ja havien marxat de l’hemicicle). La imatge de dos minuts d’aplaudiments del Parlament en suport a aquests familiars, mentre els diputats de Cs i del PSC els hi donaven l’esquena asseguts a l’escó, com si sentissin ploure, va ser molt reveladora de fins on pot arribar el menyspreu del bloc del 155 cap al patiment humà.
L’aliança del 155 també coincideix en criminalitzar els CDR i aprovar les persecucions judicials i les detencions de persones que simplement es van manifestar tallant carreteres per protestar davant de l’autoritarisme judicial espanyol. Tots han mirat cap a una altra banda davant la contaminació política de la fiscalia i ningú ha sortit en la defensa de dret de manifestació dels CDR. D’aquesta manera, els membres de la societat del 155 donen suport a l’explícita voluntat de la fiscalia de criminalitzar tota la dissidència de la doctrina espanyolista per atemorir la societat catalana. Els partits que formen el contuberni del 155 estan immersos en una diabòlica competició per demostrar qui contribueix més a refermar les falsedats del Tribunal Suprem.
Els partits de la coalició del 155 també fan una activitat opositora molt similar contra la majoria absoluta sobiranista del Parlament. En realitat és un única oposició que, sense propostes polítiques alternatives, es basa en un filibusterisme parlamentari de baixa volada, en frívoles arengues antisobiranistes, en discursos histriònics per exaltar l’unionisme, en ratificar el fals relat de la Guàrdia Civil i dels jutges, i en donar la culpa als partits independentistes del mal funcionament de la cambra catalana i de l’absència de govern. Cs, PSC i PP, com una sola veu, s’oposen a la querella per prevaricació contra el jutge Pablo Llarena, deneguen la possibilitat de delegar el vot per part dels diputats que estan a l’exili, critiquen totes les actuacions del President del Parlament i eviten censurar la vulneració dels drets polítics dels diputats que estan a la presó o a l’exili.
Els votants dels partits dels 155 també comparteixen valors i actituds davant la política. Així, per exemple, quan el CEO (baròmetre d’octubre del 2017) demana pel grau de confiança que mereixen determinades institucions (en una escala que va de 0 a 10), els votants de Cs, del PSC i del PP coincideixen en donar una nota mitjana d’aprovat a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, als tribunals de justícia, a l’exèrcit i al Tribunal Constitucional, mentre que la mitjana dels votants de la resta de partits és d’un suspens. Pel que fa als valors polítics (enquesta de context polític de gener del 2018), els votants de Cs, del PSC i del PP se situen més enllà del 6 en l’escala de 0 a 10 d’espanyolisme, i més ençà del 5 en l’escala de 0 a 10 de catalanisme (la resta de partits, just al revés).
Es tracta, per tant, d’un fidel i granític bloc del 155, malgrat que alguns en facin grans escarafalls i mirin de dissimular, apel·lant a una suposada heterogeneïtat ideològica, la veritable i inhumana conxorxa que PP, Cs i PSC han maquinat contra l’independentisme.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
