EL 9N CONTINUA ESSENT IMPORTANT

El temps en política ho és tot. Quan cal prendre la decisió acaba determinant al final l’encert o l’error.
Ara mateix bona part del moviment sobiranista viu consternat perquè el President i CiU han abandonat els preparatius de la consulta i proposen una alternativa per ara no il·legal.
Era aquest un escenari desconegut? No entre els que hem escrit i hem opinat. En canvi sí que l’escenari mai va ser abordat des de les direccions polítiques amb la legítima voluntat que la divulgació de l’escenari alternatiu no rebaixés ni facilités l’abandó de la via legal catalana a la primera de canvi.
Ara ja hi som.
Lamentablement el canvi de pantalla no s’ha produït consensuadament i això ens complica el 9N i després. Era important haver aguantat la pressió un temps més per tal que l’aparell judicial de l’Estat s’hagués enfangat fins al coll en macroprocessos que posarien en evidència el component partidista i sectari d’un poder que no està separat dels altres a Espanya.
Mas ha estalviat aquest tràngol a l’Estat i això li dóna provisionalment aire.
Però un cop constatat que el tempo ja no és unitari, el que cal és no fer rabineses de nen petit ni de poble infantil i actuar a cop calent.
El 9N cal que surti bé, es faci el què es faci. I la clau de volta és l’ANC. L’ANC ha de donar consignes clares als milions de persones que se sap que volien votar. Perquè? Perquè fins i tot la proposta nova del Govern emparada en els articles vigents de la Llei pot ser novament tombada per un Estat antidemocràtic. Llavors caldrà tenir el Pla C totalment civil si falla el Pla B que Mas s’acaba de treure de la butxaca.
 
La gent anirem a davant dels col·legis electorals el 9N. Millor que hi anem des d’una crida unitària que només pot fer l’ANC, que no anar-hi sense acompanyament. I que les minories insurreccionals juguin a 6 d’Octubre. Perquè sóc d’Esquerra i assumeixo els nostres errors històrics, aquella data no la podem tornar a repetir.
 
I a partir del 10, totes les eleccions seran plebiscitàries i alhora amb l’eix dreta –esquerra clar. Treballar per una majoria social i electoral d’esquerres i independentista és la tasca que vindrà darrere. I tots els partits des de la dreta a l’extrema esquerra hauran de visualitzar en els seus programes si donen suport a un procés unilateral d’independència. I dic procés per tal que no ens tornem a enganyar amb la paraula Declaració (DUI) com si un cop feta ja som lliures. Preparem-nos, el camí cap a la llibertat és irreversible, però té molts revolts i obstacles; i molta gent es cansarà. Per això calen relleus, i perseverança.