El 9. Una victòria del periodisme en català

L’esport en català avui viu un gran dia. El 9 Esportiu ha començat una segona etapa renovada, ha renascut després de temps més bons que d’altres, però ha permès continuar pensant en un projecte de diari esportiu escrit en català i pensat per a Catalunya. Aquesta nova edició té continuïtats, però també canvis, respecte a l’inicial. És, com diuen els seus responsables, un projecte ambiciós després de nou anys i mig d’experiència, des d’aquell any 2002 que va viure el naixement del primer número.
 
El periodisme en català, i més ara que a nivell de premsa generalista viu una època molt bona (d’increment de les capçaleres), no es podia permetre no disposar d’un diari esportiu de referència, que volgués marcar l’agenda, els frames dominants. El domini que tenen Sport i Mundo Deportivo i el model de periodisme que han desenvolupat fins ara, consolidant el què alguns especialistes han anomenat “diaris de club”, fa que s’hagi de buscar un altre espai on es pugui practicar la professor sense els encotillaments que tenen els models empresarials dels dos gegants, ni millors ni pitjors, però clarament diferents del que s’espera d’un diari com El 9.
 
Des de que el Jordi Grau va venir a presentar la publicació aquell 2003 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB vaig creure en la publicació, en un diari esportiu que creés un imaginari esportiu propi de Catalunya, que considerés seva la selecció catalana i on la Roja, per exemple, tingui la mateixa importància que la selecció italiana o la de la Xina, que l’entrenarà, per cert, José A. Camacho. Vaig fer les pràctiques a la publicació i ara hi retorno com a opinador, un plaer que només puc agrair als seus responsables.