Al meu últim article parlava dels “bocamolls”. Dels molts que últimament han sortit arreu com bolets a la tardor, però no m'hagués pensat mai que en aquest grup, que deixen anar la llengua abans de comptar fins a deu, hi hauria d'incloure el Carod Rovira
És una persona d'aquelles que de bon començament et cauen bé, però a mesura que vas veient les seves actuacions i escoltant les seves paraules, la il·lusió que havies posat en ell es va desfent com la mantega.
No em va agradar fa anys la manera com va anul·lar l'Àngel Colom, quan Carod Rovira el va substituir davant de la secretaria general d'ERC, ja que encara que la versió oficial va ser que Àngel Colom i Pilar Rahola se'n van anar d'ERC per formar el PI (Partit Independentista), crec que feia temps que Carod Rovira li estava fent el llit al secretari general del partit perquè marxés.
Àngel Colom, home pacifista i amant de la no-violència va lluitar per la democràcia i per la independència de Catalunya, aconseguint la dissolució del grup armat Terra Lliure. L'any 1992, millorà els resultats electorals amb 11 diputats i fou la tercera força del Parlament de Catalunya.
Carod Rovira, amb aquesta enemistat que jo hi veig, contra Àngel Colom; amb la formació dels dos tripartits amb PSC i Iniciativa-Verds demostrant la seva animadversió envers CiU; amb la seva renúncia, al Congrés Nacional d'ERC del 2008, a presentar-se com a President o Secretari General del partit després d'una crisi interna i amb la seva sortida del partit, en donar-se de baixa el 2011, demostra una trajectòria de supèrbia i fam de manar. Si no és així, a què treu cap l'estripada de carnet del partit donant-se de baixa? Podia haver continuat al partit com a militant i no va fer-ho
Tot plegat ha fet, que durant aquests últims anys anés covant un odi envers el mateix partit al qual va pertànyer, en veure que el nou secretari general, Oriol Junqueras –home savi i coherent amb els seus actes i paraules-, ha sabut fer el que Carod Rovira ni va intentar, ja que la seva mania persecutòria a tot el que fes olor de CiU el va impedir acostar-se i pactar amb aquest partit.
En esclatar l'afer de Jordi Pujol, amb la seva confessió dels diners amagats a Andorra, en Carod Rovira devia pensar: ara és la meva!
Ha tingut la mala pensada de fer bullir més l'olla de la premsa de la caverna, denunciant als micròfons d'una ràdio, uns fets que poden ser veritat o mentida, però que faran exacerbar encara més tots els contraris a la consulta. Un altre “bocamoll” més!
Però quina manera més barroera de reaccionar de Carod Rovira.
PRIMER, dient que va ser ell el primer a denunciar el 3% al Parlament, i no en Maragall. Què més dóna qui va ser el primer? Són ganes de posar-se medalles.
SEGON, acusant algú molt important de Convergència, que segons el Carod Rovira, se li va dirigir acusant-lo de mentider, d'injuriós i de proferir una infàmia, ja que no era un 3% sinó un 5%. Parlar d’aquest “algú” molt important de Convergència i no dir res, és el mateix. Com si vol dir que van ser dos o tres que li van dir. Perquè ens ho hem de creure?
Aquest “algú” de Convergència si existeix, hauria dit simplement: t’equivoques Carod, no era un 3%, era un 5%. L’explicació de Carod que aquest “algú” per dir-li aquesta confidència del tant per cent, abans l’acusés de mentider, d'injuriós i de proferir una infàmia, no calia i ningú creu que va anar així.
I TERCER, ell mateix es desqualifica, ja que quan presumia de tenir les “mans netes” com ningú, no va denunciar un delicte, que segons ell, una persona “molt important” li va assegurar era veritat. Aquest “algú” i en Carod Rovira, haurien de ser cridats a declarar, ja que són còmplices d'un suposat fet delictiu.
Perquè a mi no em serveix, que al cap de tants anys, ara parli d'aquest “algú” important de Convergència i que al seu dia no va dir res, per què segons ell llavors va veure que aquest 3 o 5% no tenia importància, ja que era “com un gra de sorra al desert, o una formiga al zoo”, i a ERC no hi havia mitjans per a fer res. Excuses de mal pagador! I ara què? Ara sí? Ara té Importància? Ara aquest gra de sorra s'ha convertit en una pedra que li fa mal a la sabata? Aquesta formiga s'ha convertit en un elefant, per a conveniència del Sr. Carod Rovira?Aquesta forma d’actuar és d’un bocamoll, un fantasma i un ressentit.
Són ganes d'embolicar la troca, com si no ho estigués prou, amb tota la colla de “bocamolls” que corren enmig nostre. Amb tota la colla de subornacions que hi ha -per altra banda, un delicte la subornació amb totes les seves variants, que s'ha practicat i practicarà en tota la història de la humanitat, per molt que es persegueixi- que més dóna que sigui un 3% o un 5%. No justifico la subornació ni que no s'hagi de denunciar, però la persona que ho fa ha d'estar molt segura que diu la veritat d'allò que escampa pels micròfons d'una ràdio o escriu als diaris. Altrament, a banda de ser un mentider també és un difamador, i només demostra que parla per a fer mal a un tercer.
Hauria anat a parlar a la ràdio, en Carod Rovira, si la confessió de Jordi Pujol no s'hagués produït? Amb seguretat que no!
Hi ha un proverbi xinès que diu:
“Si les teves paraules no aporten res interessant, utilitza el meravellós llenguatge del silenci”
Aquest és un bonic i savi missatge, per a tos els “bocamolls” que tenim en aquest país.
