El 21-D fa xup-xup

Com explicava el Dietari ahir, cada vegada és més evident que el 21 de desembre la intensitat a Barcelona serà molt alta, i el col•lapse monumental. Tot, per un fet estalviable: la visita d’un govern espanyol que no ve a anunciar absolutament res sobre Catalunya en concret. Amb el lema ‘ingovernables’, els CDR diuen que de bon matí ja seran a la Llotja de Mar, on s’ha de celebrar la reunió, i al seu Twitter ja han mencionat la presència de barricades. L’ANC prepara un col•lapse de vehicles per la ciutat comtal, mentre que Òmnium està muntant un ‘consell popular de ministres’, un acte polític. El sindicat d’estudiants SEPC i l’entitat Universitats per la República diuen que aturaran les classes per “aturar” el Consell de Ministres, mentre que la Intersindical-CSC crida a la vaga general. Això és, només, el que se sap, però la jornada de ben segur que ens depararà sorpreses. Madrid no està ja a temps d’aturar el rugit popular, i ni tan sols ho faria aconseguint-se reunir amb Torra. De fet, sembla que no hi estan gens a prop, ja que des de l’auge de Vox han incrementat la retòrica antiindependentista i amenaçadora. Mentre que José María Aznar ha dit que hi hauria d’haver un 155 “total i sense límit de temps” perquè Catalunya està en situació d’”insurrecció”, dos barons del PSOE ja deixen anar que no descarten la il•legalització dels partits independentistes. Quina és la diferència? Amb aquesta gent s’ha de pactar? Es pot pactar? El 21 de desembre la pressió sobre Sánchez serà asfixiant. Però al president espanyol i a l’Estat en general se li sumen fronts: la vaga de fam continua -avui s’hi ha sumat l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu (ERC)-, i aquest vespre s’ha presentat un manifest per demanar l’alliberament de Carme Forcadell signat per 524 diputatsvi exdiputats d’uns 25 països, amb figures com una vicepresidenta del Parlament Europeu, membres de les cambres nacionals francesa, alemanya, britànica i italiana entre d’altres, i presidents de parlaments de diverses nacions com Flandes, Escòcia i Còrsega. Mig miler de càrrecs electes. No és una anècdota.